Més de dues-centes persones ja s’han inscrit a la 13a edició de les 12 hores de glosa que se celebrarà a Felanitx, dissabte dia 4 de desembre, organitzada per l’Associació Cultural Glosadors de Mallorca. Un 50% tenen entre 18 i 25 anys; un 25 % entre 26 i 35; un 18% entre 51 i 65 anys; i un 5% entre 18 i 25 anys. Quant al lloc de procedència, un 64% són de Mallorca; un 30% del Principat; un 5% de Menorca, i la resta del País Valencià.
Cada any –excepte en dues ocasions- els glosadors de tots els territoris de parla catalana es troben per compartir dotze hores de cançó oral improvisada. La glosa és una eina de comunicació poètica molt arrelada i una pràctica mil·lenària cada vegada més estesa i vigent en tots els Països de parla catalana. La idea de les dotze hores de glosa va sorgir l’any 2007, de la mà de l’Associació Cultural Canonge de Santa Cirga per tal de fer avinent aquest art a la ciutat de Palma. La primera trobada fou a diferents indrets de la ciutat i d’aleshores ençà, amb les úniques excepcions dels anys 2009 i 2020, se n’han organitzat dotze edicions (Palma –dues vegades-, Ferreries, Berga, València, Manacor, Sabadell, Terres de l’Ebre, Maó, Artà, Mataró i Benicarló). Enguany Mallorca pren el relleu valencià i en celebra la tretzena edició a la vila de Felanitx.
La jornada de les 12 hores comença amb la rebuda de tots els glosadors i la presentació de l’esdeveniment. Durant tot el dia hi haurà una mostra de tots els tipus de glosa presents a Mallorca, Menorca, València i el Principat, i es durà a terme un dinar de germanor. A continuació els glosadors visitaran diferents punts i bars del poble duent-hi la cançó, les veus i les melodies de cada lloc, fins a l’hora de sopar; després, la nit, sol ser molt llarga...
Tot i que la glosa improvisada és la gran protagonista, les 12 hores conviden amics de la cançó, visitants i la gent del poble a sumar-s’hi i a gaudir de la festa. L’Associació Cultural Glosadors de Mallorca organitza aquesta 13a edició, que comptarà amb una taula rodona on participaran especialistes de diferents llocs per parlar d’aquesta tradició que ha esdevingut un pont de trobada on la llengua és l’enllaç que agermana aquestes trobades.
A la dècada dels noranta del segle passat, la glosa mallorquina era a punt de desaparèixer: només quatre glosadors mantenien viu l’escalfor de la improvisació oral –altra cosa era la glosa escrita, que tenia molts d’adeptes i seguidors-: Antoni Socias, Teuler (+), Rafel Roig, Carritxoner (+), Joan Planisi, Campante, i Jaume Juan, Toledo. Aquests glosadors auguraven la mort de la glosa a Mallorca ja que no hi havia ningú que n’agafàs el relleu. «Quan jo era jove –em deia Joan Planisi- que sortia a glosar amb en Calafat o na Cartera, ells ens deien que hi havia relleu, però ara no veim cap glosador que pugui fer un combat». És per això que començàrem a remoure cel i terra, fent tallers a les escoles i instituts, editant manuals i, a través de l’Associació Canonge de Santa Cirga, organitzàrem els tallers de Mirabò, a Manacor, que fou des d’on partiren la majoria de glosadors que avui en dia surten a fer els combats, a més de les deu Mostres internacionals per on passaren molts d’improvisadors d’arreu del món. L’any 2010, l’Associació Glosadors de Mallorca agafà el relleu i l’embranzida de la cançó oral improvisada va fer una progressió geomètrica. L’Ajuntament de Manacor va cedir a l’Associació esmentada un local, el Molí d’en Polit, des d’on, cada setmana, s’hi realitza un taller. Però a més a més, a molts de pobles de Mallorca, també s’organitzen tallers –Inca, Lloret, Cas Concos, sa Pobla...- amb la finalitat d’apropar aquest art a les persones que senten la curiositat de com és possible que es pugui fer, en qualsevol lloc i moment, una cançó oral improvisada sobre un tema concret. Arreu del món de la poesia improvisada observen el fenomen de Mallorca com un miracle, ja que la qualitat i la quantitat de glosadors que hi ha ara no s’havia vist mai. És evident, però, que darrera tota aquesta embranzida hi ha la feina constant i ferma de moltes persones enderiades per tot el que representa i significa aquest art per la llengua i la cultura nostrades.
