Com ja avançava la setmana passada, l’encontre de les cinc polítiques el passat dissabte, no em va aportar res. Molta gent amb il·lusió esperant alguna cosa d’aquell debat de cinc dones que es dediquen a la política i que són capaços d’afirmar que fer política «és o pot ser sexy», a mi em fan por, perquè és més del mateix.
Que siguen dones no aporta cap novetat als problemes de les dones si no incorporen l’agenda feminista. I, pel que sembla, no la incorporen. Més ben al contrari, li segueixen fent el joc al patriarcat assassí.
Fer-li el joc al patriarcat és, considerar la prostitució com un treball més i, per tant, no promoure l’abolició, condemnant a l’explotació sexual a centenars de milers de dones en bordell i habitatges que s’acaben per convertir en els seus camps de concentració, on són utilitzades perquè els proxenetes, guanyen molts diners gràcies a aquesta explotació sexual contrària als drets humans. I sembla que Colau, Oltra, García i Díaz no contemplen per a res aquest tema fonamental de l’agenda feminista. I només és un exemple.
Una agenda que, com imaginava, va estar absent de l’encontre. I no és casual. En absolut, perquè si la contemplaren el possible pacte, o acord no seria possible una vegada conegudes les posicions de, almenys Colau i Oltra al respecte.
Recordem que Colau exhibeix la seua posició sobre el que ella anomena «treball sexual» i que, afortunadament els Tribunals han declarat que no ho és.
O l’aposta d’Oltra dels anomenats «assistents sexuals» per a persones amb discapacitat que, a priori podria passar per ser progressista, però que, en realitat amaga els beneficis de les empreses que es dediquen a aquesta activitat i que al seu moment va impulsar la mateixa Oltra, ja com a vicepresidenta del Govern del Botànic.
A Díaz li he de reconéixer la seua immensa tasca al capdavant del Ministeri de Treball, però també brilla per la seua absència l’agenda feminista a la seua gestió i, pel que sembla, també al seu projecte.
A García, li he de reconéixer la seua força en l’oposició a Díaz Ayuso, però al seu partit tampoc es reivindica per a res, aquesta agenda i, per tant, poques expectatives em desperta. I de Hamed, no conec res i per tant no puc opinar. Si algú es pregunta els motius de la meua insistència en la necessitat de què l’agenda feminista estiga present a aquest projecte, és perquè, si realment volen fer altra política i millorar la qualitat democràtica han de tindre en compte les necessitats i els problemes de més de la meitat de la població que som les dones i no esborrar-les, que és el que passarà amb les polítiques impulsades des del Ministeri d’Igualtat.
Ser dones no implica, ni de lluny ser feministes. Per tant, molta cura amb les expectatives generades, perquè si analitzem els discursos, veiem que les polítiques patriarcals de fons estan molt presents. I d’aquestes ja anem ben servides les dones.
