Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Lluís Vallcaneras

Parlant de camins

Després del respir que ha suposat l’estiu pel medi muntanyenc mallorquí, hem arribat altra vegada a la tardor i, amb ella, arrenca la temporada d’excursionisme. La temporada passada ja vàrem veure la necessitat social que hi ha, sobretot en temps de limitacions de llibertats, del gaudi del medi natural. També vàrem ser testimonis de l’impacte d’una pressió humana sobre la natura, com no ho havíem vist mai. És per això que, des de Tramuntana XXI, abans de l’inici de la temporada excursionista, volem donar a conèixer quina és la nostra postura al respecte, sobretot pel que fa als camins que recorren la Serra.

Som conscients que els camins de Tramuntana són fonamentals, tant per conèixer-la com per la seva estructuració socioeconòmica present i futura. La xarxa de camins s’ha format al llarg de segles d’usos que responen a necessitats que canvien en el temps. Si abans responien a necessitats de comunicació o econòmiques (carboners, calciners, nevaters, etc.), avui en dia el lleure s’ha convertit en un dels principals usos de la xarxa de camins de la Serra, superant, molt sovint, aquells que n’originaren la construcció. És per això que un plantejament immobilista no respon a la seva evolució adaptativa i dinàmica i se’n ha de replantejar la gestió.

Amb el canvi d’usos, hi ha traçats de camins que, amb el pas del temps, han perdut la raó de ser. Així, antigament molts d’ells passaven per davant o a prop de les cases de possessió, on molt sovint es produïen intercanvis econòmics. Avui, això ja no és així. De la mateixa manera que abans les carreteres passaven pel mig de les poblacions i avui en dia ho fan per vies de circumval·lació per evitar molèsties, encoratjam a permetre canvis de traçat, degudament motivats, per evitar molèsties als residents, sempre i quan aquest fet no impliqui un canvi d’ús. Entenem que, en qualsevol cas, el que ha de prevaler és l’interès general.

Per a un bon funcionament de la xarxa de camins de la Serra, és imprescindible l’acció de l’administració en el sentit d’identificar, senyalitzar i, sobretot, mantenir els camins públics. En aquesta línia, animaríem a Govern i Consell a dotar de recursos als ajuntaments (els quals, si no ho han fet, haurien d’ aprovar el seu catàleg de camins), que al cap i a la fi són els responsables, per llei, de la titularitat dels camins públics.

Per altra banda, som conscients de que bona part de la xarxa de camins de la Serra és de titularitat privada, per això s’hauria de fomentar l’obertura regulada i voluntària de camins privats, cercant acords i vies d’incentivació. Aquests camins també haurien de ser senyalitzats i mantinguts per l’administració.

Pensam que tant de mal fa la massificació com l’exclusió. Per això, les administracions, a tots els nivells, han de treballar per evitar els dos extrems, amb la dotació humana, econòmica i material necessària. De fet, els riscs per al patrimoni natural i cultural haurien de ser els que en determinassin la capacitat de càrrega. En qualsevol cas, caldria definir, en casos d’ús massiu, la capacitat de càrrega de cada zona, assumint que la conservació ambiental ha de ser un condicionant prioritari.

Com a criteri general, els camins són per caminar les persones. Els usos de vehicles de lleure (així com la presència d’animals de companyia) han de quedar limitats a itineraris que puguin ser compatibles amb la conservació de la via, amb els vianants i amb el benestar i drets dels residents. A més, aquest ús ha d’estar reglamentat, cartografiat i explícitament indicat amb senyalística específica. La no existència de l’esmentada senyalística, n’hauria d’implicar la prohibició.

Atesa l’existència de la llei 13/2018, de 28 de desembre, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca, es podria aprofitar l’avinentesa per utilitzar-la com a instrument per gestionar el sistema, on encaixar les aportacions que, a més de la nostra, de ben segur contribuiran altres canals de la societat civil.

En resum, consideram que si no es disposa dels medis econòmics i humans necessaris, es corre el risc de malbaratar un patrimoni molt valuós que, a més, aporta un plus molt important al benestar social. Per altra banda, el diàleg i els acords, cas per cas, són de gran importància per resoldre bona part dels problemes. És per això que manifestam una ferma disposició a aportar els esforços que calguin en aquest sentit.

Compartir el artículo

stats