Quan som infants ens crida l’atenció descobrir que moltes coses que menjam provenen de plantes i arbres. Després plantam una llentia o mongeta a l’escola i quedam fascinats pel poder de les llavors. Una planta sencera guardada allà dins! I finalment arriba el moment de desitjar un fruiter, per poder alimentar-nos a base de figues i ametlles en voler. I aquí descobrim com a fills la virtut de la paciència i com a pares, la importància de sembrar per a les generacions futures. I és que hi ha coses a la vida que tarden anys en donar fruits.

Mentre la ciència aprofita la nostra curiositat innata, la divulgació pot despertar vocacions a través d’històries. Les biografies il·lustrades persegueixen aquest fi i estan molt de moda. Per sort, el moviment va acompanyat de l’existència de diverses llibreries infantils a Balears, com també de projectes de ciència a casa. L’altre dia mirava amb els meus fills un llibre sobre la vida de Kate Sessions, una dona que fa més de 100 anys va transformar la ciutat de San Diego, als Estats Units, a base de plantar arbres i analitzar quins eren més propicis per al clima, cercant llavors adients pel món (poc se sabia en aquella època d’espècies invasores) i inspirant altra gent que va contribuir a la tasca.

Tot el procés és una bona analogia de com funcionen la recerca, la innovació i l’economia del coneixement en el seu conjunt. A més, ajuda a posar en valor el capital natural. Els fruits de la innovació tampoc plouen del cel. Però ni tot el sembrat te èxi,t ni aquest és ni molt manco immediat.

Per aconseguir crear un paisatge cal un ecosistema público-privat que aporti aigua, llum, aire, temperatura... i temps. Sense desistir a mig fer. Tot plegat, requereix d’una planificació que posi de relleu quin és el clima, les competències i aptituds de la regió on se sembra. I a partir d’aquí, cal sumar talent a la causa, implicant a tota la societat i arrelant així al territori. De forma sostinguda, amb convenciment i col·laboració des de tots els sectors.

Ens esperen temps fèrtils. Deixada enrere l’austeritat, haver cuidat la salut i l’aposta per una forta inversió pública ens situen en el camí del creixement i ens donen una oportunitat única d’intentar modelar el paisatge del futur. Tant pel volum de la inversió (una flor no fa estiu), com pel fet d’establir la direcció d’aquest creixement, que principalment és verda i basada en el coneixement.

En innovació, com també en política, intentar avançar-se a les necessitats futures és cabdal. L’Ajuntament de Palma, amb José Hila al capdavant, té un projecte per plantar 10.000 arbres a la ciutat aquesta legislatura. Amb el Govern de les Illes Balears de Francina Armengol s’ha augmentat un 55% el personal dedicat a R+D, i el pressupost ha crescut molt per damunt de la mitjana estatal.

La Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, aprovada el 2019, ens situa com a comunitat pionera en la transició ecològica, una posició privilegiada que ara cal acabar d’enfortir amb accions legislatives enfocades al coneixement, com són les lleis de Ciència i d’Educació. Ambdues són indispensables en la tasca de proporcionar suficients oportunitats per a tothom per tal d’avançar com a societat amb ambició de progrés i justícia social.

La primera, per contribuir a dinamitzar una economia innovadora d’elevat valor afegit, que té una relació directa amb el nivell de benestar de les regions; com també per fer accessible el coneixement que es crea a través de la divulgació, potenciant així vocacions i talents. Ja es realitza una gran tasca amb projectes com Ciència per a Tothom. La segona, per garantir oportunitats d’èxit formatiu per a tothom: des que naixem, per a tota la vida i independentment de quin sigui el nostre ecosistema.

Caldrà esperar per recollir-ne els fruits. Tot duu el seu temps. Els efectes que veim ara al clima són també les conseqüències de les accions passades, i del que farem ara en depenen les generacions futures. Cream consciència pel clima i cal fer-ho també per l’economia del coneixement. I es que és precisament el coneixement el que ens permet superar els problemes que afrontam com a individus i com a espècie amb més facilitat. Basta mirar les vacunes. Un exemple de com, amb un model d’R+D+i que no només premia la recerca tancada sinó també la innovació oberta emprenedora, una inversió pública potent en coneixement pot aportar beneficis que traspassen fronteres. Si va acompanyada, és clar, d’una necessària inversió privada alineada en la mateixa direcció, amb un teixit empresarial disposat a absorbir aquest coneixement i talent.

Perquè això sigui possible, han d’esborrar-se moltes fronteres en matèria d’R+D+i entre els sectors públic i privat. La societat balear en el seu conjunt i molt especialment el món empresarial i sindical, els responsables de tots els nivells educatius i de recerca, com també les administracions públiques i totes les forces polítiques s’han d’implicar en aquesta tasca col·lectiva. Entre tots hem de seguir sembrant, i ser-ne conscients.