Els darrers dies s’han publicat una sèrie d’informacions sobre la qualitat de l’aigua depurada de Sóller i el seu us agrícola posterior. M’agradaria matisar una sèrie de conceptes que s’han emprat per part d’algunes de les parts implicades de cara a afavorir el diagnòstic del problema i poder avançar així cap a la seva solució.

La depuradora de Sóller compleix amb els paràmetres legals que estableixen les normatives vigents, tal com es pot comprovar a la pàgina web de l’Agència Balear de l’Aigua. Altra cosa és que, fruit d’episodis de pluges intenses, la capacitat de la infraestructura es vegi sobrepassada i això provoqui vessaments puntuals. En aquest cas, la solució és clara: l’ajuntament ha d’executar la separació de la xarxes d’aigües fecals i pluvials. De fet, és un compromís que el consistori té adquirit amb l’agència des de l’any 2004, quan va subscriure el conveni, recentment renovat, pel qual l’Agència es fa càrrec de l’explotació i manteniment de la depuradora, de competència municipal.

En segon lloc, des de l’Agència hem hagut d’escoltar acusacions que servim aigua contaminada al Sindicat de regants de Sóller. Novament, aquí, ens trobam amb una confusió de conceptes que intentaré esclarir.

Primerament, hem de distingir entre aigües depurades i aigües regenerades. Son dos conceptes diferents, cadascun amb la seva pròpia normativa. L’aigua que surt de la depuradora té la condició d’aigües residuals procedents d’un tractament anomenat secundari i a les quals es denomina «aigües depurades». En aquest cas, és d’aplicació el Reial Decret 509/1996, de 15 de març, que desenvolupa el Reial Decret-Llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes. En el cas de la depuradora de Sóller, vull insistir, l’aigua depurada compleix amb el que estipula aquest Reial Decret.

Les aigües regenerades, en canvi, son aigües depurades a les quals se’ls aplica un tractament addicional (generalment anomenat terciari) per a poder-les reutilitzar, ja sigui per a regar espais públics municipals, explotacions agrícoles o d’altres com camps de golf. En aquest cas, és d’aplicació el Reial Decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s’estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

La normativa estableix que son els beneficiaris d’aquestes aigües regenerades els qui han de finançar el tractament terciari o, en tot cas, cercar els mecanismes de finançament a travès de, per exemple, convenis amb altres administracions públiques. Això és així perquè son ells qui en treuen en benefici per al seu interès privat. I ho fan, no ho oblidem, a través d’una concessió pública. I és que aquests dies també s’ha parlat de les condicions de la concessió que va atorgar la direcció general de Recursos Hídrics al sindicat de regants per a poder fer ús d’un volum determinat de les aigües depurades. Aquesta concessió estipula els paràmetres que, d’acord a la normativa, ha de complir l’aigua per al seu ús agrícola. Per tant, marca els mínims que ha d’assolir el tractament terciari que, com ja s’ha assenyalat, han de finançar els beneficiaris. En cap cas, s’imposa uns màxims a l’aigua depurada.

Des de l’Agència Balear de l’Aigua fem feina de manera intensa perquè les instal·lacions que gestionem compleixin amb els paràmetres legals i ambientals vigents. Amb tot, la correcta gestió integral del cicle de l’aigua depèn, sense cap mena de dubte, de la coresponsabilitat i compromís de totes les administracions implicades. Sense lleialtat i un coneixement clar de quines son les competències de cadascú no podrem complir amb el deure d’oferir a la ciutadania els millors serveis públics possibles.