Acabats els Jocs Olímpics, cal felicitar a totes i tots els esportistes que hi han participat, a aquells que han aconseguit medalla, per l’èxit obtingut, i a aquells que no, perque arribar-hi ja és un èxit.

Els propers dies veurem corregudes per fer-se la foto al seu costat, felicitacions i rialles d’orella a orella però, i passat demà?

A Podemos ho tenim clar. Les medalles obtingudes són proporcionals a la inversió feta en els esportistes, i amb els criteris que s’han emprats per fer-la. Al Congrés s’estan tramitant lleis importants que definiran el futur de l’esport els propers anys a la nostra societat, i aquí serà on es determinarà si es creu en ell i en quina classe d’esport volem per al país.

La primera Llei que s’està tramitant es la Llei Orgánica de lluita contra el dopatge, la regulació clara del passaport biològic, que definirà si s’aposta per un esport on la salut de l’esportista i el joc net són prioritaris, o si seguim sent el país de la picaresca, a qui Europa mira de reüll. Després vindrà la Llei de l’esport, i aquí veurem si apostam per fer de l’esport una qüestió prioritària amb l’objectiu de tenir una població amb la millor qualitat de vida posible. És a dir, amb salut, benestar físic i felicitat. Tot això sense deixar de banda l’esport d’alt rendiment, que no ho oblidem, es nodreix de l’esport base. Per garantir un reemplaçament generacional també hem de potenciar l’esport amateur.

Cal decidir si volem una estructura igualitària o seguirem tenint a més del 50% de la població amb menys recursos i manco oportunitats per fer una carrera esportiva, però que a l’hora del rendiment, si ho miram en termes econòmics, són les que demostren més capacitat i més resultats per la inversió realitzada. Cal decidir si es fa una aposta per la salut del jovent, a qui les crisis econòmiques i la pandèmia han submergit en enormes problemes de salut mental.

Però no basta amb demanar al Govern central que legisli. S’ha de finançar a la resta d’institucions i implicar-les. Elles són les que tenen les competències: Govern autonòmic, Consells, Ajuntaments. Encara que només sigui per l’estalvi que comporta, perquè per cada euro invertit en l’esport disminueix per sis la despesa sanitària.

Acabats els JJOO és el moment de reflexionar, de fer un debat lleial. Sabem com es definiran els partits que rebutgen esportistes pel seu color de pell o el seu accent. Apostaran per un model exclusiu i amb què es pugui fer negoci. Ara falta saber a què jugaran realment la resta de partits, perquè a Podemos som conscients que l’esport és salut, integració, socialització, inclusió, igualtat. Per això apostam per un esport a l’abast de qualsevol persona que habiti a Balears. Apostam per un esport net on la salut sigui la medalla més apreciada, on l’esforç sigui l’únic que ens dugui fins on poguem arribar. Que el fet de tocar meta sempre el considerem com un èxit encara que no haguem pogut arribar el primers.

Cal insistir amb felicitar a totes i tots els esportistes que han participat als JJOO, per la seva constància malgrat la pandèmia. A les olimpíades que comencen ara és el torn que els polítics posem les bases perquè els nostres nins i nines pugin créixer i competir en igualtat, i preparar-se per als Jocs Olímpics de les properes dècades.