La pandèmia ha posat en relleu la importància de disposar d’un sistema de protecció social ample i amb capacitat de reacció, així com d’una sanitat pública de qualitat i d’uns serveis públics que posin al centre les cures i l’acompanyament davant les dificultats sobrevingudes.

També hem vist com, tot i els innombrables esforços dels sanitaris i sanitàries, el nostre sistema d’atenció públic encara arrossega el saqueig que va protagonitzar el Partit Popular durant el seu mandat. Evidenciam també, que la fermesa de Unides Podem al Govern de coalició ha demostrat que les crisis es poden gestionar d’una altra manera, posant al centre la vida. I les dades proven, que tot i la pandèmia, estem revertint un punt de partida altament precaritzat.

Les dades també manifesten que, sense les polítiques d’escut social, que tant ha lluitat Unides Podem, ara no ens trobaríem en una situació de recuperació i reactivació econòmica. Malauradament, alguns han seguit enrocats alimentant discursos neoliberals que qüestionen el paper dels serveis públics i que retracten a l’individu com el màxim responsable de la seva situació i del seu malestar.

Recentment, també hem pogut conèixer les dades més demolidores de l’Institut Nacional d’Estadística (INE): Balears ha estat la comunitat autònoma amb menys excés de mortalitat, un 0.3%. I quina ha estat la primera? Sí, Madrid. Amb un 37,8%. El model neoliberal que posa per davant la «llibertat» de prendre una canya a la salut i la vida dels nostres majors. De les nostres mares, pares, amics, fills i de les persones vulnerables. Aquest és el resultat del model del neoliberalisme davant la vida.

Ja sigui des del govern del país, des del Govern de les Illes o des del Consell de Mallorca, polítiques d’escut social com els ERTO, les dues edicions del pla «Mallorca reacciona», els 855 milions d’euros en ajudes directes per Balears, l’enfortiment de l’atenció primària amb 4,6 milions d’euros addicionals o les polítiques de moratòria del lloguer i de suspensió de desnonaments per col·lectius vulnerables, han estat peces clau per sostenir la vida i obrir camí cap a la reactivació econòmica.

Però no ha estat fàcil enfortir un sistema públic tan maltractat durant anys per la dreta corrupta, que ha demostrat ser deslleial amb la ciutadania i en especial amb les persones més vulnerables. Un exemple d’això, per posar-ne un, va ser l’aturada de la Llei de Dependència, que, de cop i volta, va quedar sense finançament. Retallades que han suposat traves a la recuperació de la normalitat, però que tot i així, estem revertint des dels Governs amb la nostra presència.

Tot i que la pandèmia ha evidenciat la necessitat de disposar d’un sistema públic fort i ample, tenim una amenaça pendent, que són els discursos i les narratives que qüestionen els serveis públics i les polítiques d’escut social, que tanta falta han fet durant els pitjors moments de la crisi, i que també són condició necessària per garantir vides dignes i amb garanties per tothom. Són discursos contraris a l’evidència i l’experiència, guiats sota uns interessos neoliberals amb l’objectiu de privatitzar, retallar i mercantilitzar la vida.

Davant el perill d’aquests discursos, necessitam, més que mai, posar al centre de les mirades la defensa d’uns serveis públics de qualitat i d’accés universal com un dret de totes i de tots. Cal situar-los al lloc que els hi correspon, com una condició imprescindible per una societat justa i igualitària, que garanteixi el dret a la felicitat, sense que importi el poder adquisitiu de cada cartera. Perquè per gaudir d’una llibertat plena, amb perspectives i projectes de futur, primer hem d’estar vius i hem de tenir la possibilitat de tenir una vida digna i amb garanties.