S’atribueix a l’escriptor alemany Gotthold Ephraim Lessig (1729-1781) la frase «hi ha coses que poden fer-te perdre la raó, excepte que no tenguis cap raó a perdre». La notícia de què set joves han sotmès a tortures durant dos dies a un home amb discapacitat, fa pensar que algú ha perdut la intel·ligència, excepte que no hi hagués cap intel·ligència a perdre. Que algú ha malgastat la humanitat, excepte que no hi hagués cap humanitat a malgastar. Que algú ha extraviat la compassió, excepte que no hi hagués cap compassió a extraviar.

Les tortures eren la resposta a un repte llançat a través de les xarxes socials per la mateixa víctima, de la qual ja no tornarem a parlar en aquest article a causa de la seva minusvalidesa. Tampoc seria rellevant per a aquest article que el seu coeficient intel·lectual fos semblant al d’Albert Einstein.

La història de la humanitat està farcida d’inhumanitat a gran i a petita escala. És lícit pensar que si algú és capaç de tatuar penis a la cara d’un home, podria marcar el nombre de presoner a milers de jueus. És lògic creure que qui és capaç de cosir els dits dels peus d’una persona sotmesa, podria sotmetre a experiments criminals a presoners de guerra, polítics o comuns. Es pot pensar que qui accepta un contracte que el deslliura de responsabilitats per aquestes malifetes, davant un tribunal argumentaria «l’obediència deguda a un superior». Ja ho han fet torturadors argentins, espanyols, serbis... la llista seria massa llarga.

L’historiador anglès John Burrow, autor de Història de les històries entre altres llibres, escriu que «la línia que separa la manca de pietat i el fanatisme és la que permet diferenciar allò què és normal del que és patològic». Sabem que la barbàrie és una constant al llarg del temps, però, quan adopta noves formes i la sentim propera, ens sembla impossible que uns humans puguin ser tan inhumans.

En aquest cas trobam el factor Internet, que s’ha convertit en l’opció moderna dels quinze minuts de fama a què, segons Andy Warhol, aspiram tots els residents al planeta Terra. La xarxa va plena de reptes semblants. De vegades semblen innocents, com remullar el cos amb un poal d’aigua gelada, encara que impliqui una certa dosi de masoquisme. També ha inspirat crims brutals, com el del jove que matà el seu pare a Alaró amb una arma copiada d’un joc.

Quins valors tenen set joves que pensen que torturar a una persona amb discapacitat és un bon pla de cap de setmana? Quin fre posarien a la seva ambició quan somnien a guanyar 3.000 euros fent mal a una altra persona? Es pot creure que estam davant un problema educatiu. Podríem pensar que és un error de les seves famílies. Malauradament, crec que qui està malalta és la humanitat.

Viktor E. Frankel (1905-1997), llicenciat en medicina i filosofia i creador del corrent de psicoteràpia conegut com a logoteràpia, era jueu i va sobreviure als camps de concentració nazis. Allà pateix l’infinit. Contempla la mort de prop. Passa fam. Brutalitat. En sortir descobreix que la seva dona i els seus pares han estat assassinats pels nazis. Llavors escriu un llibre traduït com L’home a la recerca de sentit, en el qual afirma que «el patiment, d’alguna manera, deixa de ser patiment quan troba un sentit». Malauradament, massa vegades resulta impossible trobar sentit al patiment. Per exemple, a Manacor.