No vull contar l’argument / d’aquest esqueix de comèdia / mig coverbo i mig tragèdia / perquè així agradi a més gent. D’aquesta manera comença l’Adoració dels tres Reis d’Orient de Llorenç Moyà, sens dubte una de les fites culturals del començament de l’any a Mallorca. No debades amb aquesta nova edició ja són 36 les vegades que es ve representant ininterrompudament a l’esplanada de Ses Voltes de Palma, tret, és clar, que un impediment de darrera hora n’impedeixi la posada en escena corresponent a aquest 2021 que tot just hem encetat.
En destacaria moltes coses, de la versió que Moyà va fer d’aquesta emblemàtica peça del teatre religiós d’arrel popular a la nostra illa. La primera de totes, una gairebé exquisida correcció literària (les versions que circulaven fins aleshores de l’Adoració estaven escrites en un registre sovint molt col·loquial). La segona, la frescor del llenguatge, amb expressions que han passat a formar part de la idiosincràsia més genuïna del parlar mallorquí (Què te pareix, secretari?; Perquè rentar el cap a l’ase és perdre el temps i el lleixiu; Tu que ets l’amo dels melons?...). La tercera, i potser la més meritòria, l’extraordinari equilibri del text, respectuós amb els llibres sagrats que narren l’infanticidi d’Herodes i l’adoració dels Reis d’Orient, però que al mateix temps connecta molt bé amb el públic gràcies a la utilització d’un registre proper i summament familiar.
Però evidentment i des del punt de vista escènic no n’hi hauria prou amb aquests ingredients, si al darrere no hi hagués una bona direcció, paciència i moltes hores de feina. I aquests mèrits cal atribuir-los sens dubte a Bernat Pujol i Mateu Fiol, directors de l’obra i artífexs de l’Adoració tal com avui en dia la coneixem, d’una banda, i a Rafel Pizarro i Margalida Bonet, responsables del vestuari i l’escenografia del muntatge. I no ho tenien fàcil, val a dir-ho: la covid-19 va provocar que els primers assajos a porta tancada s’haguessin de fer en grups reduïts, com si de compondre les peces d’un trencaclosques teatral es tractàs. Crec que totes les persones que enguany participam a l’Adoració hem tengut en algun moment la sensació que la representació no s’arribaria a dur a terme. Però els fets i -sobretot- la tenacitat d’en Bernat i en Mateu han aconseguit, un any més, que la seva bella curolla nadalenca esdevenís altra vegada una realitat: si d’aquí a llavors no es produeix un daltabaix, el proper 6 de gener l’Adoració dels Reis serà present, un any més, a Ses Voltes. Amb distància de seguretat, mascaretes i aforament limitat, és cert, però hi serà. I crec que això, a part de meritori, és molt, però que molt ressenyable.
Com cada any hi haurà «botifarres» o morcillas, moments emotius, rialles, nirvis... Tot plegat forma part de l’extraordinària experiència que suposa formar part del grup de persones que, amb una il·lusió i entusiasme encomanadissos, participen a l’Adoració dels tres Reis d’Orient. Enguany he tengut la sort de ser un d’aquests elegits, i us assegur que no m’han preocupat en cap moment ni les tendències polítiques ni el tarannà ideològic de cap dels meus companys i companyes de repartiment. Crec honestament que, com cada any des d’en fa trenta-cinc, hem sabut conformar un equip que, dirigit amb talent i diligència, traurà endavant el text de Llorenç Moyà, una vertadera joia de la literatura catalana d’arrel tradicional.
Ens veurem demà dia 6 a Ses Voltes, doncs, si no hi ha res de nou. Mentrestant m’agradaria que, degudament inserides en l’actual context de pandèmia i consegüents privacions que dissortadament ens ha tocat viure, reflexionàssiu sobre aquestes belles i oportunes paraules que Moyà posa en boca de l’Àngel anunciador, a la darrera escena de l’obra: No temeu perills ni guerra, / ni picada d’escorpí, / perquè al Déu d’aquesta cova, / al Messies nat fa poc, / li heu duit molt del vostre poc: / d’amor, una immensa prova.
Feliç i Saludable 2021 a tothom, i llarga vida a l’Adoració dels Reis!
