Al projecte de Pressupostos Generals per al 2021 que el Govern va aprovar el dimarts passat es contempla una pujada del 6,9% per a la Casa Reial. I es queden tan a gust. Un Govern progressista, que no d’esquerres, que s’acaba de conéixer els resultats d’una enquesta on més del quaranta per cent (41 %) de la població aprovaria la república i només un 35 % dona suport a la monarquia, està actuant d’esquena a la ciutadania amb aquesta pujada, almenys en aquest moment.
Ho poden maquillar com vulguen: deutes pendents, major número de personalde stinat a la Casa Reial, despeses del Borbó fugit, etc., però aquests diners són públics i estem enmig d’una pandèmia mundial que necessita de tots els recursos possibles per a salvar la vida de milers de persones que ara estan (estem) en risc.
La prioritat no és, o almenys no deu ser, afavorir els privilegis d’una institució heretada de la dictadura franquista que res aporta a la ciutadania. Bé sí, escàndols com el del Borbó fugit amb despeses milionàries que segurament estarempagant tota la ciutadania.
Si a la humiliació com a poble de la fugida d’un presumpte delinqüent que va rebre comissions milionàries, li sumem aquesta desorbitada pujada del pressupost de la Casa Reial, quan el que s’hauria de fer és caminar cap a una república,ens estan fent un mal favor com a poble.
I això que s’anomenen Govern de progrés. No vull ni imaginar si no ho foren... La pseudo esquerra que representa aquest Govern sempre ha tingut por i prejudicis davant els privilegis de les successives monarquies i, com afirma Paul Preston al seu últim llibre Un poble traït: «L’aliança entre corrupció i incompetència política ha tingut un efecte corrosiu sobre la coexistènciapolítica i la cohesió social».
Aquesta coexistència es fa molt més difícil entemps com l’actual, on les necessitats tant mèdiques com d’escut social per protegir la classe treballadora o a les persones amb prestacions ridícules o sense cap prestació, és més necessària que mai. I, per tant, aquests recursos haurien d’anar encaminats a la protecció de la salut i de la vida de les persones i no a una institució caduca que no aporta res a l’Estat només que, en alguns moments com l’1 d’octubre del 2017, en plenacrisi catalana, més crispació i més llenya al foc.
Immoral, sense cap ètica i ridícula em sembla aquesta mesura, quan les xifres de la pan dèmia no deixen d’augmentar i cada dia hi ha més gent a les ucis dels hospitals, on la gent necessita estar el temps que calga per a la seua recuperació i no hi ha prou professionals per a atendre a la gent que es fica malalta, amb l’esgotament que això comporta per a tot aquest personal.
Tampoc podem oblidar que l’Ingrés Mínim Vital tampoc ha aplegat encara a tota la població destinatària i quantes reticències va alçar abans de la seua aprovació. Això sí, per a la monarquia, el que calga. Això se’n diu, com a mínim, classisme. I he de confessar que no ho esperava d’un Govern autodenominat progressista.
Les esperances dipositades després de la formació de l’actual Govern una vegada repetides les eleccions generals fa quasi un any, s’han esvaït quasi per complet. Estan demostrant que són el mateix, amb uns ‘tocs’ de progressia per allò de fer llavats de cara. Una altra oportunitat perdudaper a fer po lítiques realment progressistes i que estiguen destinades a millorar la vida de totes les persones i no sols la d’unes poques. En fi, com deia al títol, per a plorar.
