En el marc del II Pla de fosses impulsat pel Govern de les Illes Balears, recentment ha finalitzat en el cementiri de Son Coletes l'exhumació dels cossos de persones represaliades i assassinades pel feixisme el 1936. Durant aquesta exhumació s'han localitzat divuit cossos en tres rases paral·leles.

Aquesta recerca, malgrat que encara es troba en la seva fase inicial, ens proporciona una imatge molt completa del terror i la barbàrie desplegats per qui posseïa el poder a Mallorca després de la revolta militar del 19 de juliol. Sense saber encara res sobre les identitats de les víctimes trobades, sí que sabem que moltes d'elles eren civils, habitants de Manacor o d'algun dels pobles pròxims. Vestien de carrer, amb camises de lli, pantalons, sabates de cuir. Algunes portaven objectes personals, com un rellotge de butxaca o un encenedor. Dues eren dones, portaven vestit, sabates de taló. Varen ser detinguts per ser sindicalistes, o militants d'algun partit, o regidors d'algun ajuntament, o simpatitzants d'alguna ideologia que els va portar una sentència a mort. O simplement varen caure víctimes d'un joc macabre de denúncies interessades. Altres set cadàvers pertanyien a joves combatents que van desembarcar amb les tropes del capità Bayo a Porto Cristo i sa Coma, i que varen tenir la mala sort de ser capturats. Tots ells, civils combatents, mallorquins i forans, dones i homes, varen ser assassinats a tirs per falangistes i altres fanàtics revoltats, varen ser llançats a les rases els uns sobre els altres, tractant d'arrabassar-los la dignitat. Varen ser enterrats sense taüt i sense làpida que marqués el lloc, tractant d'esborrar-los de la memòria. Fins fa uns dies encara tenien terra en la boca.

Son Coletes ens brinda una oportunitat per a treballar la Memòria. El record de l'horror va perdurar, en les famílies de les víctimes desaparegudes, en les retines dels testimonis que varen veure el que va passar. La pau de la mort i el silenci els va ser imposada dues vegades, el 36 i el 78, però la por va quedant enrere, espantada per noves generacions d'historiadors que indaguen en les vergonyes d'una societat que va callar massa temps. Les famílies i els testimonis assenyalen aquests llocs que es varen voler oblidar, i les fosses s'obren per a ensenyar-nos la veritat sobre la qual es va edificar la Mallorca actual.

Una dictadura pot construir-se sobre mentides i continuar funcionant, però una democràcia no, i tal vegada aquest és un dels motius de les disfuncions que mostra el nostre sistema en veure's sotmès a les tensions que ha sofert en els últims dotze anys. La nostra democràcia va néixer imperfecta, en heretar la mentida que formava part intrínseca del règim franquista sense qüestionar-la. D'aquesta manera, es va heretar una il·legitimitat fundacional, originada quan es va conquistar el poder amb l'ajuda del major genocida del segle XX, arrabassant-l'hi a un govern democràtic, i se'n va instaurar un essencialment feixista.

No gaudirem d'una democràcia avançada fins que ens donem a nosaltres mateixos aquesta legitimitat que necessàriament ha de passar per un exercici col·lectiu d'acceptació de la veritat, de conquesta de la justícia i de reparació a les víctimes. La memòria és una medicina per a aquesta malaltia heretada, i entendre i assimilar el que va passar a Son Coletes és una píndola més en el procés de curació de la nostra societat. Mentrestant continuarem cercant a aquells que encara tenen terra en la boca.

* Secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern