Els titulars dels darrers dies als mitjans de comunicació diuen el que alguns polítics no volen acceptar: que la crisi econòmica ha retornat a Balears per quedar-se una temporada. Si és que no se n'havia anat mai, que aquest és un debat que els economistes mantenen amb passió. Les creixents cues als Caputxins mentre el diner pareixia que tornava a aflorar eren (i són) un símptoma clar de que els efectes econòmics del 2008 i posteriors no s'havien acabat de païr.
Són els mateixos teòrics de l'economia que avisen que més que crisi, del que hauríem de començar a parlar és d'aterratge a la normalitat. Que el manteniment de cicles alcistes de dos dígits durant mitja dècada era insostenible. Similar a la bombolla de les tulipes neerlandesa del 1637. Amb diversos agreujants :a/les Illes Balears viuen de dos monocultius: el de la construcció i el turístic. b/ la CAIB no té una potent flota mercant ni un sector productiu capaç d'impulsar grans empreses, fora del model turístic o residencial . c/ es tracta d'un territori finit i no extens. Per tant, amb moltes limitacions.
Malgrat els moments històrics no siguin ni molt menys equiparables, la comparació amb l'aleshores Flandes segueix essent bona per una raó: els seus habitants varen aprendre amb la desfeta dels bulbs que de l'especulació no en pot sortir cap projecte d'Economia d'Estat. En majúscules. I durant centúries la prohibiren. En canvi, a les Illes, sembla sigui el pilar fonamental del nostre sistema econòmic.
El que sorprèn és que seguim mantenint els mateixos errors com a patró. Crisi rere crisi, període expansiu rere període expansiu. Els flamencs posaren remei a aquesta situació amb una Acta d'Abjuració cap a la Corona espanyola. Sense arribar a aquests extrems, seria d'agrair una mica de valentia i coratge per part de la nostra classe política. Tant de la balear com la de Madrid. La darrera, avui molt enfeinada en recórrer tota llei que surt del Parlament de les Illes Balears. I és que un no sap molt bé de quina part pot estar el Consell de Ministres, si dels especuladors dels bulbs o dels seus correligionaris illencs. Si no canvien molt les coses pensar en un finançament digne per aquesta Comunitat sembla una autèntica utopia. Amb la qual cosa el paradigma de les tulipes tornarà a triomfar, una vegada més. Amb - atenció - dos governs dits d'esquerres.
