Es continua definint com a “artesana del plaer”?

Home és clar, t’imagines una Venus que fos una màquina de fer doblers a qualsevol preu? Deixaria de ser Venus, haahahah!

Cap a on es dirigeix després d’aquest període de pandèmia?

Cap al lloc que em pugui oferir qualitat de vida a mi i a tot l’equip que conforma Ca na Toneta, que encara que sembli fàcil, la pandèmia precisament el que ha fet es baixar-la notablement.

Com veu el futur de la restauració post-covid?

Veig que ens agradi o no s’aproximen canvis que tenen que veure en com donarem un servei, com es consumirà aquest servei i quin cost tendrà. És necessari, pel bé del futur del nostre ofici, revisar, ajustar i redissenyar l’industria de l’hosteleria.

Ja per acabar, conversant sobre futur, creu que el futur de l’alta cuina mallorquina és una cuina mallorquina també per als mallorquins? O un souvenir gastronòmic de luxe, però souvenir al capdavall?

Un cop més això dependrà del compromís de les dues parts, el que oferirem i el que consumirem els mallorquins, que en moltes ocasions ens interessen més les cuines exòtiques vingudes de fora que la pròpia cuina mallorquina. No sé a què es refereix quan parla “d’alta”, per mi és la cuina ben feta, ètica, la que té capacitat transformadora en el seu entorn, la que genera riquesa, la que sustenta sistemes productius, socials i de consum sostenibles i justos i això té el preu just que ha de tenir i s’ha d’estar disposat a pagar-ho.