Arriba agost i setembre i és com si les vinyes haguessin de passar comptes de la feina fetes des de l’inici de la primavera en que aquells ceps que semblaven morts cobraren vida. Tímidament botaren els primers ulls i, llavors, unes fulles petites que amb poques setmanes donaren esponera als ceps. Mentre s’acostava la calor i les terres agafaven el marró de la sequera estival pels camps lluïa el nou verd, la certesa d’una nova collita de raïm. Encara que sabem que les vinyes s’aturen poc temps de funcionar és a finals de primavera quan manifesten la seva feina en forma de verdor. Si en aquests temps ens hi acostam podríem veure la promesa dels nous raïms en forma d’inflorescències petites culminades per minúscules flors disposades a fer la feina de fecundació, procés que es manifesta amb la presència de petits grans que dia a dia van agafant forma i volum. En ple estiu els raïms van mudant de color perdent els verd de les clorofil·les per mudar als blaus, liles o negres dels antocians que indiquen el camí de la maduració. Finalment inflen un poc, agafen pes i prestància i s’acosta el moment de la veremada, el moment de passar comptes, el moment de saber si el conjunt de processos fisiològics interns ha donat els productes adequats per tenir una bona anyada.
És el moment de passar comptes amb la suors del viticultor que durant mesos ha viscut dins la vinya i que no li ha llevat l’ull de damunt, cep a cep. És temps d’obertura, d’esperar com serà l’obra al final, el vi que ens espera. Per això els nostres músics cerquen entre els esus coneixements obertures d’obres que varen donar una bona anyada.
En Pere, proposa per començar l’obertura d’El somni d’una nit d’estiu de Mendelssohn. Per això de l’època estiuenca. També la de L’holandès errant de Wagner, per això de tema mariner i per la brisa marina de l’embat que refreda la calor a les vinyes i les permet una bona maduració. I per acabar, la d’ Idomeneo de Mozart, per lo que té de màgic i d’iniciàtic, com la verema a l’espera de la collita final.
N’Arànzazu manifesta per l’inici de la verema li encanta el Preludi de la sarsuela El Caserío de Jesús Guridi, per la frescura en què passeja pel camp i els ritmes de la terra. I un emotiu inici amb el Preludi num. 1 BWV 846 de El clave ben temprat del gran Bach. Amb ell, pren inici un repàs assenyat per l’harmonia canònica i els seus usos, i ho fa fent meravella amb els sons.
Orquestra Vivalví (Climent Picornell, Arànzazu Miró, Pere Estelrich i Antoni Bennàssar)
