L’Orquestra Vivalví una vegada superades les restriccions de moviment s’ha pogut reunir per seguir gaudint de divulgar músiques i vins. El lloc elegit és un espai tranquil: l’ermita de Sant Miquel, a Campanet, en que el sol d’un dia primaveral fa l’estada més agradable. Aquest indret que data del segle XIII que consta d’una església, edifici annexes i una carrera molt gran es manté viu gràcies als voluntaris del poble agrupats com a Donats de Sant Miquel. Situat a una cruïlla de camins cap a la Serra de Tramuntana era lloc de pelegrinatge. Ara els pelegrins arriben en bicicleta.
El restaurant ens ofereix una cuina senzilla, però molt cuidada. Teresa Roig és la responsable d’atendre als clients. Acompanyem ensalades i torrades diverses amb els vins del cellers Pere Seda: Mossèn Alcover i Reserva, dos vins negres amables i de qualitat. El Mossèn Alcover elaborat amb cabernet sauvignon i callet, mostra l’excel·lent cupatge d’aquestes dues varietats amb a fruites vermelles i fusta suau. El Reserva, elaborat a partir de cabernet sauvignon, merlot, syrah i callet, destaca per l’harmonia de les varietats amb la conjunció d’aromes a fruita vermella, tocs de confitura i tanins suaus. Criat amb botes de roure americà.
I junt al vi i el companatge les músiques sorgeixen amb les novetats obligades d’aquests dies. D’una banda, ens ha deixat Franco Battiato i, de l’altra, Bob Dylan n’ha complit 80. El cantant italià, ben conegut a Espanya, al manco per les seves cançons més populars és dels artistes més eclèctics, pocs són els estils en els que no ha treballat: música electrònica, rock, pop, fins a arribar a compondre cinc òperes. L’aire clàssic s’evidencia en cançons com E tivengo a carcare en la que fa un homenatge a Bach. També influenciat per les místiques orientals i aràbigues. Una recomanació seria escoltar-lo amb la llengua original. Les seves versions en altres llengües perden molta força. Ens ha deixat Franco Battiato, però l’acompanyarem mirant de trobar el seu:Cerco un centro de gravità permanente.
I què dir de Bob Dylan amb una carrera que començà en els 60 del segle passat. Que ha practicat multitud d’estils: country, rock, pop, rockabilly, jazz, gospel, swing, el folk de Gran Bretanya o, fins i tot, nadales. Impossible triar una sola cançó, cadascú podria fer la seva elecció esporgant entre la cinquantena de discs publicats. Però per citar cançons conegudes per tothom podem citar Blowin’ in the Wind, versionada i cantada en totes les llengües,A Hard Rain’s a-Gonna Fall o Like a Rolling Stone, considerada per molta gent la millor cançó de tots els temps. Ha rebut tota classe de premis i distincions, culminats amb el premi Nobel de literatura. Però potser que el millor homenatge sigui la multitud de cantants que han cantat les seves cançons, freqüentment en discos complets. A pesar dels enormes èxits no s’ha refugiat en la comoditat dels estudis de gravació, sempre és a la carretera, en el seu neverendingtour.
Orquestra Vivalví (Arànzazu Miró, Pere Estelrich, Climent Picornell, Antoni Bennàssar)
