Esperant Sant Martí

Potser perquè l’entrada de la tardor ens va dur uns dies més freds de l’habitual la Vivalví Orchestra, normalment austera en qüestió de menjar, va decidir incloure un àpat apropiat per fer front al temps que s’acosta, especialment esperant Sant Martí temps de matances i d’encetar el vi nou. En Pere ens va delectar amb un arròs brut de factura senzilla, però deliciosament gustós. L’aportació llongueta, als vins d’en Miquel de Vid’auba, ha consistit en el son màgic i una mica espiritual del plany de Pamina al moment central de l’òpera La flauta màgica, de Mozart en què pensa que ha perdut al seu estimat, amb l’ària Ach ich fühl’s, es ist verschwunden, que ve a dir “Ai pressent, s’ha acabat per sempre la felicitat de l’amor”. Per sort només és un pressentiment que acompanyà una mostra extensa de dolços del Fornet de la Soca emparats amb una ensaïmada de cabell d’àngel també seva que encetà conversa sobre les qualitats de les millors ensaïmades. L’ària de Pamina ens feia alçar amb suavitat amorosa la copa de vi negre com l’interior càlid de xocolata del coulant restava guarit del seu exterior enfortit. Ametles del cubellet de gató (que a Felanitx li diuen pa moixó), la poma del pastís o el coco de can Xim i el gaudi de la mescla encertada del coco, l’ametla i el dolç d’ou. Encara s’afegí una aturada al forn de Sa Ràpita per gaudir dels seus cremadillos de poma i de crema. Pamina ja a les acaballes de la seva ària ens permeté acompanyar un darrer glop del blanc amb el cafè que arrodoní la vetllada.