El bacallà va ser, durant molts d’anys -juntament amb l’arengada- el peix més utilitzat dins els pobles de l’interior de Mallorca, on durant la primera meitat del segle XX hi arribava el peix fresc amb molta dificultat. Per altra banda, la comunicació per carretera cap als mercats del peix estava encara molt endarrerida i l’arribada dels utilitaris es faria esperar. Però el bacallà no va ser exclusiu dels pobles d’interior, sinó que entorn d’aquest peix sec i salat es va teixir un receptari ample i gustós, a cases pobres, però també a les més benestants.  

Ingredients (4 persones):

  • Arròs (340 g)
  • bacallà dessalat (400 g )
  • 1 ceba
  • 2 tomàtigues de ramellet
  • pèsols
  • colflori
  • carxofes
  • xampinyons
  • espinacs
  • all
  • julivert
  • pebre vermell torrat
  • suc de llimona
  • oli
  • pebre bord
  • pebre bo

Preparació:

  • Torrarem un pebre al caliu o a la planxa; en farem trinxes i el reservarem. 
  • Dessalarem el bacallà almanco unes 36 hores, canviant l’aigua cada 8 hores. També podem torrar el bacallà sense dessalar-lo i esmicolar-lo quan estigui ben torrat, evitant la sal.
  • Iniciarem un sofregit dins la paella amb oli d’oliva i una ceba ratllada; quan sigui quasi cuita hi afegirem el bacallà i les tomàtigues, pelades i capolades.
  • Hi afegirem els xampinyons i els pèsols i continuarem girant al llarg d’uns minuts.
  • Introduirem l’arròs, el mesclarem bé amb el sofregit, fins que en prengui el gustet i courem dos o tres minuts més. 
  • Hi posarem un polset de pebre bo i una culleradeta de pebre bord i de seguida afegirem l’aigua necessària per coure l’arròs sec, tenint en compte que ha de ser ben calenta.
  • Quan aixequi el bull hi afegirem les carxofes tallades en grells i la colflori en brotets, d’una grossària que sigui del nostre gust. Hi agregarem igualment un manat d’espinacs trossejats.
  • Quan l’arròs sigui gairebé cuit, hi espargirem per damunt una picada fina d’all i julivert i hi escamparem el pebre torrat trossejat.
  • Abans de llevar l’arròs del foc hi escamparem per damunt unes gotes de suc de llimona.
  • Es poden utilitzar altres verdures, com unes fulles de col borratxona, tirabecs... al gust.
  • Si fes falta sal, n’hi afegiríem, però caldrà anar en compte perquè el bacallà n’aportarà.
  • Devem la recepta a Francesca Sàez Rosselló (Alaró, 1940).