Tot i que la majoria dels tipus de fesol o mongeta que es consumeixen a l’actualitat -secs o tendres del gènere Phaseolus- provenen d’Amèrica, fa milers d’anys que ja es conreaven a l’Àsia i quasi amb tota seguretat, durant l’Edat mitjana, també a la nostra illa. A molts d’indrets de Mallorca se sol fer distinció entre les mongetes seques i els fesols, però hi ha veus autoritzades que asseguren que fesols i mongetes són exactament el mateix i que el mot mongeta ha arrelat en el català oriental i de les Balears, a partir del segle XVI.  

Ingredients:

Fesols (de Deià?), ossos i orella o cara de porc, ceba, tomàtiga, col blanca, patata, pastanagó, carabassa, espinacs, alls, llorer, oli, aigua i sal. 

Preparació:

  • Un dia abans posarem en remull tot el porquim salat, però la carn no és imprescindible per fer el plat.
  • També posarem en remull els fesols, en aigua abundant, el dia abans.  
  • Escolarem tant els fesols com la carn i els ossos de porc.
  • Iniciarem un sofregit de ceba, amb uns quants alls estavellats, a poc foc.
  • Uns 10 minuts després hi afegirem tomàtiga, pelada i picada. 
  • Quan hàgim obtingut la salseta, hi afegirem l’aigua necessària i la farem bullir.
  • Pocs minuts després hi afegirem els ossos i la carn de porc (orella o cara). 
  • A continuació hi tirarem els fesols. Ho deixarem bullir una bona estona, fins que la carn es desferri dels ossos i els fesols siguin quasi cuits.
  • Quan el fesol comença a ser cuit, encara que no del tot, hi introduirem una bona quantitat de col blanca, una fulla de llorer, patates tallades a cantons, així com carabassa i pastanagó trossejats.  
  • Deixarem que tot plegat es cuini i rectificarem de sal si fos necessari, sense oblidar que si hi hem posat ossos i carn de porc, encara que siguin dessalats, aportaran una proporció important de sal. 
  • Els espinacs, que aportaran sabor i valors dietètics al plat, els introduirem uns 10 minuts abans d’apagar el foc.
  • Si el plat surt brouós, es poden posar unes sopes dins el plat de cada comensal. Va aportar la recepta Antònia Cabot Tomàs (Banyalbufar, 1917), qui contava que el plat es feia amb una varietat de fesols que es deien de Deià, fet que no hem pogut documentar.