Aquesta exposició recull una selecció de pintures de Joan Miró damunt suports inusuals, elements destacats, reutilitzats o trobats als tallers que incorpora com a punt de partida i base de les seves obres, donant-los una segona vida. Miró no parteix d’una idea preconcebuda, sinó que es deixa guiar per la matèria, la trobada fortuïta i el xoc que provoca.

A l’Espai Cúbic es mostren alguns exemples del treball amb Josep Rayo en la tècnica del tapís, on el llenguatge mironià, en aquest cas les litografies de Le lézard aux plumes d’or, es trasllada damunt un suport tèxtil.

Serà sobretot amb els anomenats sobreteixims, dels quals es recullen alguns dibuixos preparatoris i fotografies, on Miró desafia els límits de la pròpia tècnica en l’exploració, manipulació i fins i tot destrucció del suport. En aquesta llibreta aconsegueix recuperar l’essència, una dimensió més profunda que s’amaga més del llenç.