Joan Fuster i Ortells.- Sueca (València), 1922 – Sueca (València), 1992. El 1943 va començar els estudis de Dret a la Universitat de València i els va combinar amb la formació autodidacta, que el va encaminar cap a la via de crític i columnista d'ofici. Un any més tard, va publicar a l'almanac Las Provincias el primer article escrit en català: "Vint-i-cinc anys de poesia valenciana". Del 1946 al 1956 va codirigir amb Josep Albi la revista Verbo. A partir del 1947, any que es llicencià en Dret, i durant uns anys, va exercir d'advocat a Sueca, on va residir sempre. Paral·lelament, va fer col·laboracions periòdiques a la premsa: va escriure per a València, Levante, Jornada, també per al setmanari barceloní Destino i per a algunes revistes catalanes que van veure la llum a l'estranger (a Mèxic, va participar en la publicació d'un fascicle que es va titular La literatura catalana a la Renaixença). Els seus primers llibres, però, són de poemes: Sobre Narcís (1949), Ales o mans (1949), Terra en la boca (1953) i Escrit per al silenci (1954). La seua poesia la va recollir després en el volum Set llibres de versos (1987). El 1954 Francesc de Borja Moll li va editar a Mallorca El descrèdit de la realitat, assaig amb el qual va iniciar una brillant carrera d'assagista. Va col·laborar a El Correo Catalán (1961-66). El 1962 va publicar Nosaltres els valencians, un autèntic revulsiu entre sectors immobilistes de la societat valenciana. Arran d'aquest llibre, l'autor va ser objecte d'amenaces.

L'obra de Fuster és diversa quant a tècniques i gèneres. Va utilitzar sobretot la forma de l'assaig llarg (El descrèdit de la realitat, Les originalitats) però també l'aforisme (Judicis finals) i el dietari íntim (Indagacions possibles, Causar-se d'esperar). Dels escrits d'història i crítica literària cal destacar els estudis sobre sant Vicent Ferrer, Isabel de Villena, Ausiàs March, Joan Roís de Corella, Joan Salvat-Papasseit, Josep Pla i Salvador Espriu. Com a historiador de la llengua destaca la col·laboració en el segon volum de la Història de Catalunya. Dels milers de pàgines que Fuster va escriure, les Obres completes només en recullen una part mitjanament significativa. El 1975 se li va atorgar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El 1983 es va incorporar com a professor contractat a la Universitat de València per impartir-hi l'assignatura d'Història de la Llengua. El mateix any se’l va distingir amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i un any més tard va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1985 es va doctorar en Filologia catalana a la Universitat de València amb l'estudi i l'edició de La regla del convent de Sant Josep de València i el 1986 va obtenir la càtedra de literatura a la Universitat de València. L'11 de setembre de 1981 el domicili de Fuster va patir un atemptat amb bomba. Els darrers anys de la seua vida es va dedicar a la investigació i a la càtedra universitària. Va ser membre agregat de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigacions, va formar part del Consell Valencià de Cultura, de l'Institut Valencià de Filologia i del consell assessor de la Biblioteca Valenciana, va ser promotor i president d'Acció Cultural del País Valencià (1978) i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1987-1991). A títol pòstum el Consell de la Generalitat Valenciana li va concedir l'Alta Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana. Les lletres catalanes el recorden amb la convocatòria d'un premi d'assaig que porta el seu nom. El juny de l’any 2007 la biblioteca de Can Ventosa va tenir Joan Fuster com a Escriptor del mes.