Que amb tantes coses urgents, necessitats i temes pendents com tenim a Mallorca PP-Vox hagin donat prioritat a fer una llei per a poder posar el seu director general a IB3 deixa clar les poques feines d’aquest Govern, i els seus interessos.
En renunciar sense necessitat abans que la nova majoria del Parlament el tragués a defora −i amb l’elegància i intel·ligència que ho va fer−, n’Andreu Manresa els va deixar ahir ben retratats. Ja poden guardar la llei dins el calaix, que no cal perdre temps en aprovar-la.
En Manresa no és cap sant, ni les ha encertades totes: massa programes de cuina i tòpics locals; el procés per a estabilitzar la plantilla no era això, qualsevol periodista hauria d’haver tengut el dret d’optar a una plaça; massa ela bleda que fa mal a les orelles, la ingerència política en alguns nomenaments interns, l’errada en plantejar el debat electoral del 28M...
Però hi ha coses indiscutibles: els serveis informatius de la cadena autonòmica són bons i estan molt ben fets, les cobertures informatives dels grans esdeveniments són professionals, i s’han fet sèries i documentals molt originals i premiats.
Per damunt tot en Manresa creu en l’ofici, i això ha quedat clar durant més de vuit anys a la casa, on hi ha hagut i s’ha fet periodisme. El problema d’IB3 és que ningú sap perquè la vol exactament, però quan passen coses com la torrentada de Sant Llorenç o les nits electorals tothom es posa davant la pantalla i veu que és indispensable.
La ràdio i la televisió de Balears necessiten un projecte com toca. És un anacronisme que IB3 la faci gent jove però només la miri gent gran. Hi ha d’haver programació per als padrins, òbviament, però toca modernitzarla i tocar altres temàtiques que no siguin la mar o foravila.
És culpa de l’esquerra no haver abordat el debat de quin model públic necessita el principal mitjà de comunicació d’aquesta terra. El síndrome del funcionari que tenen alguns treballadors d’allà dedins tampoc ajuda.
Amb tot, res a veure amb quan governava en José Ramon Bauzà, on les escaletes dels informatius es dictaven directament des de la seu del PP a Palma i el Consolat, literalment. Era una punyetera vergonya, però IB3 ja estava tan desacreditada que no va passar res en saber-ho.
Amb la decapitació den Manresa suposam que no tornarem a aquell escàndol perquè els periodistes que ara hi ha al nucli dur del Govern encara tenen un poc de prurit professional. Emperò hi ha molt de patató de l’òrbita dretana que ara aspira a tenir la cadira i fer una IV3 sense cap ni peus.
Vox la volia tancar i el PP ho va frenar, però ara lliura IB3 a l’ultradreta perquè torni el cutrerio i el sectarisme. Ja s’ho trobarà.
