Els municipis són una peça clau en l’avanç de la sostenibilitat i la innovació a Mallorca. En aquest sentit, els ajuntaments han de fer front a una sèrie de reptes per complir l’Agenda 2030, un programa molt ambiciós que ha de donar solucions a les grans qüestions que afecten el nostre planeta en tots els àmbits, entre ells, l’emergència climàtica, els drets socials o el model econòmic.

Aquesta és una de les principals conclusions del fòrum El futur dels municipis a Mallorca que va tenir lloc el passat dilluns al Club Diario de Mallorca, un acte patrocinat per Facsa, Cicle Integral de l’Aigua i el Consell de Mallorca.

La jornada va comptar amb la presència de la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, que va explicar les iniciatives que ha posat en marxa l’institució per desenvolupar l’Agenda 2030. També va estar present Oriol Estela, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona que va donar detalls sobre l’experiència d’aquesta iniciativa entre els municipis que fan la gran Barcelona en una intervenció dirigida per la periodista d’aquest rotatiu, Mar Ferragut.

Posteriorment, la jornada va comptar amb una taula rodona dirigida pel subdirector de Diario de Mallorca, Joan Riera, que va moderar a cinc batles de l’illa.

Alfonso Rodríguez, batle de Calvià; Éric Jareño, batle de Llucmajor; Antoni Salas, batle de Costitx; Maria Ramon, batlessa d’Esporles i Rosa Bestard, batlessa de Campanet.

Aquests ajuntaments són un exemple de dos nuclis grans, com Llucmajor i Calvià, que podrien formar una gran àrea metropolitana que envolta a Palma com a exemple del qual va parlar inicialment Oriol Estela. Per altra banda, tres consistoris més petits com són Costitx, Esporles i Campanet, amb unes problemàtiques diferents que varen tenir l’oportunitat d’exposar. 

La directora de Diario de Mallorca, Marisa Goñi, va inaugurar l’acte destacant el paper dels consistoris com «l’Administració més propera al ciutadà». Va ressaltar la necessitat del debat per trobar solucions «útils i solvents» als reptes que planteja l’Agenda 2030.

A continuació, va intervenir la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera. Va començar fent una descripció dels principals reptes de l’Agenda 2030. Entre ells, l’emergència climàtica sense perdre l’estat de benestar i els drets socials i la construcció d’un model econòmic més sostenible. 

Va recordar que els acords de govern de Raixa contemplen l’eix municipalista: «S’han complert el 90% d’aquests acords. Tot i les dificultats per la pandèmia hem disposat de recursos de l’Estat i romanents per complir els objectius de Raixa». 

Va afegir que està prevista la inversió de més de 150 milions d’euros en els municipis en quatre anys per fer possible la reactivació econòmica i la sostenibilitat. En aquest sentit, va destacar la importància dels Fons Next Generation, «una oportunitat per impulsar projectes innovadors». Va recordar que 25 dels 100 milions procedents d’aquestes ajudes estan ja en mans dels consistoris.

Al mateix va defensar que es parli, per exemple, de municipis de grans dimensions com Llucmajor, Calvià, Palma i Marratxí en clau d’àrea metropolitana per «donar solucions conjuntes a les seves necessitats». Per aconseguir-lo va demanar la participació dels municipis i la societat civil. «Els municipis són una peça clau en la sostenibilitat i la innovació», va concloure Cladera.

Per parlar del funcionament de l’àrea metropolitana de Barcelona formada per 36 municipis i 3 milions de persones, el seu coordinador, Oriol Estela, va intervenir per explicar els seus avantatges per una ciutat de 5 milions d’habitants. Entre ells, el geògraf va fer menció de la xarxa de transport públic metropolità. «La ciutadania identifica normalment l’àrea metropolitana amb un transport públic eficient, però va més enllà i inclou més serveis», va afegir.

A més va comentar que el futur passa per poder anar a l’hospital o a la universitat com a màxim en 45 minuts amb el transport metropolità.

La periodista de Diario de Mallorca, Mar Ferragut, va dirigir la intervenció d’Oriol Estela, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona durant la jornada al Club Diario de Mallorca. Durant l’exposició Estela va explicar el funcionament de l’àrea metropolitana per donar solució als reptes dels municipis de manera conjunta. Pere Joan Oliver

L’Agenda 2030 als municipis

Aquesta exposició va servir per donar pas a la taula rodona de cinc batles de Mallorca que es va dividir en diferents blocs temàtics moderats pel periodista, Joan Riera. En primer lloc, varen exposar les actuacions que han duit a terme i d’altres que preveuen desenvolupar per fer efectiva l’Agenda 2030. El batle de Costitx, Toni Salas, va destacar l’aposta d’aquest municipi per l’energia renovable, la creació d’un nou parc verd homologat i el reciclatge responsable.

En el cas d’Esporles, la batlessa, Maria Ramon, va recordar que a Mallorca l’aigua és un recurs escàs. Per això, aquest municipi ha apostat per un sistema hidràulic eficient i d’estalvi. «Arreglar fuites d’aigua és una feina que ningú veu, però és essencial per estalviar», va reconèixer Ramon. La gestió sostenible dels residus és l’aposta de Campanet, inclosa dins la Mancomunitat del Raiguer. La batlessa Rosa Bestard va destacar la gestió directa de l’aigua per ser més eficients i estalviar recursos. El batle de Calvià, Alfonso Rodríguez, va recordar que el 80% del territori rústic d’aquesta població està protegit. Altres de les mesures del consistori calvianer per ser més sostenibles és la reducció dels residus, l’aposta per l’aigua regenerada per donar una segona oportunitat a aquest bé escàs i polítiques per l’accés de la població a un habitatge digne.

Llucmajor és un dels territoris de Mallorca més extens i poblat. El batle, Éric Jareño, va descriure les seves iniciatives per ser més eficients. Entre elles, el pla de Tractament de residus, els comptadors digitals d’aigua i la inversió de 18 milions d’euros pel canvi a la il·luminació Led per l’eficiència energètica a més de potenciar els vehicles elèctrics. «Hem de ser valents per prendre mesures impopulars però necessàries pel bé de la nostra terra que és finita», va assegurar Jareño.

Àrea metropolitana de Mallorca

És possible la creació d’una àrea metropolitana a la nostra illa per posar en marxa solucions compartides entre els diferents municipis i d’aquesta manera ser eficients i estalviar despeses? Aquesta és altra de les qüestions que es varen debatre durant la jornada. El batle de Costitx, Toni Salas,va mencionar l’experiència a la Mancomunitat del Pla a la qual diferents pobles comparteixen serveis comuns. També va explicar que com a president de la Felib ha impulsat una central de contractacions comuna, per exemple, el subministrament elèctric de procedència verda i renovable. «Aquesta col·laboració ha donat molts bons resultats», va destacar Salas.

El batle de Calvià, Alfonso Rodríguez, va explicar que no ve el futur en la cessió de competències sinó «en la col·laboració per obtenir els millors serveis i compartir projectes». Rosa Bestard va recordar que els pobles petits «assumim competències que no són del consistori i això no és possible si no hi ha una bona xarxa de col·laboració». La necessitat de solucionar el greu problema d‘accés a l’habitatge a Mallorca va ser altra qüestió que es va tractar al debat. Tots els batles varen coincidir en la importància d’arribar a un consens entre les institucions a una illa amb recursos limitats.  

Després del debat va tenir lloc un còctel als jardins del club Diario de Mallorca on els participants varen continuar reflexionant sobre un tema essencial pel futur de l’illa.