En quin moment es troba la relació del Consell amb els municipis?
La majoria d’ajuntaments, sobretot els més petits, confien i necessiten el suport del Consell, especialment l’econòmic, per poder impulsar moltíssimes de les inversions que fan. Però a mesura que té més competències autonòmiques, el Consell posa aquesta visió supramunicipal a més àmbits com l’urbanisme, mobilitat, cultura i serveis socials. Aquest suport s’ha reforçat durant la pandèmia per què tot i la crisi, no hem deixat d’estar al costat dels municipis, especialment amb qüestions de reactivació econòmica i els serveis socials que es varen reforçar i ampliar. Els municipis saben que hi som.
Alguna cosa que milloraria com a institució supramunicipal?
Seré realista, queda una tasca pendent per fer en dos àmbits. D’una banda, el reforç pel que fa a assistència tècnica de municipis més petits que encara necessita créixer. I l’altre és ser capaços de coordinar serveis i polítiques que s’han de fer a l’àrea metropolitana de Palma que bàsicament és Calvià, Llucmajor i Marratxí. Aquesta àrea necessita una coordinació en tema d’obres, de seguretat, de mobilitat i residus. Hem de donar una coherència i un lligam a aquesta àrea, per què és a on viu la major part de la població. El Consell tradicionalment ha tengut una mirada més cap a la Part Forana, els municipis petits, i crec que l’ha d’ampliar no tant des del foment de recursos econòmics, per què parlam de municipis grans, sinó més de la part de coordinació de polítiques i serveis que aporti una homogeneïtat i millors serveis.
Tancam una legislatura marcada per la pandèmia. Quin balanç féu del que han estat aquests quatre anys?
No hem deixat de tenir una mirada cap en els municipis. Les quantitats que hem invertit per fomentar que els ajuntaments puguin fer inversió, no tenen precedents. Són uns 150 milions d’euros, tot i haver-hi una pandèmia enmig. Per als Plans d’obres i Serveis, que hem fet plurianuals perquè els ajuntaments es poguessin planificar millor, hem dedicat 40 milions; el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima, ha rebut 10 milions. A partir de tenir la competència de Turisme hem dedicat 21 milions per fer inversions turístiques a tots els municipis de Mallorca. L’any que ve, gràcies al Govern, farem un pla per combatre les fuites d’aigua en les xarxes dels municipis. Durant la pandèmia vàrem endegar un pla de reactivació econòmica per inversions, destinant 40 milions. I podríem seguir, són prop de 150 milions per projectes que encara estan en execució. Crec que hem donat als municipis un recorregut per poder treure projectes antics i planificar de nous, que no quedin aturats. Hem donat vida en els pobles i hem ajudat a reactivar l’economia.
El que sí que hi ha és una línia clara per continuar reforçant els serveis socials.
Ho hem fet arran de la pandèmia i de la crisi d’Ucraïna. Amb la col·laboració del Govern hem injectat 80 milions d’euros per a serveis socials dels ajuntaments. Aquest finançament del Consell és clau per tenir en marxa aquests serveis en els municipis. De vegades, això es dóna per descomptat, perquè es pressuposta cada any, però suposa un esforç. També podria destacar que arran del fons Next Generation, creàrem l’Oficina de Fons Europeus per gestionar els projectes que podria posar en marxa Mallorca, i també ho hem posat a disposició dels municipis menors de 20.000 habitants. És un servei que hem oferit conjuntament amb la Cambra de Comerç i que ha tengut molt d’èxit per què, gràcies a aquesta oficina, ja estan arribant els primers projectes europeus als municipis. D’altra banda, el projecte de Mallorca Activa, que va néixer durant la pandèmia per donar suport a tots els municipis menors de 20.000 habitant en temes de formació, emprenedoria o ajudes a tràmits; ho mantenim perquè és de molta utilitat. Podria seguir en temes d’igualtat, atenció a les víctimes de violència masclista o instal·lacions esportives. Tota aquesta injecció ha ajudat a activar els romanents de crèdit dels ajuntaments, com el Consell que els ha pogut reactivar pràcticament tots. També hem incentivat els ajuntaments a complementar les inversions i han pogut afegir més recursos a l’economia i millorar els seus serveis.
L’estratègia 2030 es debatrà en un fòrum públic obert als ciutadans i als experts
Recentment, heu anunciat una línia d’ajuts a famílies i petites empreses amb una inversió de 22 milions.
Hem desplegat un escut social que és puntual i tant de bo no hagi de perllongar-se ni augmentar, perquè això voldrà dir que la situació millora. Hem pensat en les famílies, amb 5 milions d’euros enguany i 5 milions més per a l’any que ve. Ho completarem amb 200 euros per a les famílies amb fills que tenguin una fitxa federativa. També hi haurà ajudes als joves perquè es puguin emancipar. Ajudarem també al sector primari amb bons per consumir producte local. Les pimes i autònoms podran demanar ajuts per la factura elèctrica. Tot això es complementa amb mesures més petites. Esperam no haver-ho d’augmentar l’any que ve, però si fes falta el Consell tendrà romanents i ho podrà fer.
De quina manera està fent feina el Consell per assolir els objectius de l’Agenda 2030?
L’Agenda 2030 ja va formar part dels acords de governabilitat d’aquesta casa, els acords de Raixa. La pandèmia ha despertat la consciència d’accelerar aquests processos. Hem vist la necessitat de tenir uns serveis públics forts en sanitat, en serveis socials i en educació perquè ningú quedi desatès. Tota la millora de serveis públics a escala social s’ha consolidat perquè quedi. Després d’una temporada turística en què hi ha hagut moltíssima d’ocupació, ja tenim uns indicadors que ens diuen que hem de posar uns límits per què tenim una illa vulnerable, d’alguna manera tota l’emergència climàtica amb l’onada de calor d’aquest estiu, ja ens fa veure la més que imperiosa necessitat d’accelerar la transició energètica, fomentar les renovables, i amb això hi ha un ampli consens en la societat. Tot que hi ha algun partit que encara nega l’agenda 2030, parl de l’extrema dreta, la resta de la societat és conscient i obliga les institucions públiques a accelerar tots els processos. Dels acords de Raixa puc dir que estan en marxa en un 95% amb la idea que puguin continuar la legislatura vinent, malgrat la pandèmia i les innovacions que vàrem haver d’introduir per aquesta raó.
L’Estratègia 2030 serà una guia per clarificar les línies a seguir. Com s’està elaborant aquest document?
Durant aquesta legislatura ens vàrem marcar la necessitat de tenir una estratègia per treballar l’Agenda 2030, elaborada per experts dels àmbits econòmic, social, mediambiental, territorial i de governança, i consensuat amb la societat. Han participat més de vint experts, cada un ha fet una proposta que ara necessita unir-se en un document final. Per acabar aquesta primera etapa, es compartirà aquest document en un fòrum obert amb la societat i altres experts, per recollir les conclusions i els principals eixos que ens diguin cap a on han de tirar les polítiques del futur. Ens posarem a final de legislatura amb aquest document, no m’agradaria que això quedi en el calaix, però tampoc ha de ser un pamflet. Les conclusions a què s’arribaran, que seran consensuades, sí que poden marcar les polítiques que poden formar part dels programes electorals i sobretot, marcar els acords de governabilitat i les futures polítiques de la legislatura vinent. No s’ha d’esbiaixar per interessos electoralistes o partidistes sinó servir d’una forma assenyada. Crec que si aquestes estratègies estan orientades i avalades per experts, el Consell i Mallorca sortiran reforçats.
Quines línies creu que sorgiran d’aquest document?
Una seria com definim aquest equilibri entre economia, territori i model turístic, i els reptes de la mobilitat que ha de ser cada vegada més sostenible. Quan posam una mesura flexible, com el carril VAO, l’hem de poder acceptar i pensar que això és el futur. D’altra banda, continuar treballant per garantir els drets de la ciutadania, tots els drets socials, a la igualtat, i a la memòria històrica. Avui estic especialment orgullosa per què hem firmat el pacte de la discapacitat amb les entitats del tercer sector que gestionen els serveis a les persones amb discapacitat. Ens hem compromès amb un pacte vigent fins a 2024 a fer un increment del preu de la plaça del 14%, augmentar el nombre de places, millorar les condicions dels treballadors, i incorporar places de salut mental. Totes aquestes accions formen part d’aquesta estratègia de preservar tot allò que hem aconseguit, consolidar aquest benestar i els drets socials, però tenint present que ha de continuar avançant. I en tota la qüestió mediambiental, seguir amb les polítiques que tenim marcades, combinades amb el tema econòmic. Vull destacar especialment l’estratègia de reducció de residus i reciclatge del pla «Tanquem el cercle» que pretén que tota la matèria orgànica de Mallorca es tracti en plantes de compostatge. La primera que construirem serà la de Llucmajor, per fer compost de qualitat per la nostra agricultura, especialment l’ecològica. L’objectiu és construir una Mallorca que continuem gaudint els mallorquins, que siguin benvinguts els turistes, però tenint una comoditat, un progrés i una sostenibilitat.
Quan parlam d’una Mallorca sostenible hem de parlar de municipis sostenibles, ho hem de fer comptant amb cada un d’ells
Ara que el Consell té les competències en Turisme, cap a on vol dirigir la seva política?
El principal repte que té Mallorca és afrontar el debat sobre el model turístic que volem, continuar tenint turisme, però amb respecte per al nostre entorn, sense arribar a aquest punt de saturació, a aquests indicadors que marquen el límit. Aquest és el principal repte. El Consell des del departament de Turisme i de l’àrea d’ordenació del Territori, fa un treball intens que ja ve marcat per la llei turística que estableix un decreixement i una moratòria en la concessió de places. Hem d’anar cap a un model més sostenible. No podem seguir amb un turisme de volum, de masses o d’excessos sinó que ha de ser més de qualitat, sostenible, familiar, de temporada llarga. Fomentant altres productes que tengui Mallorca com la Serra de Tramuntana, sense que es col·lapsi, el senderisme, l’esport, la gastronomia o la cultura. I hem d’aconseguir que els binomis turisme i societat i turisme i territori estiguin en equilibri i no hi hagi aquesta ruptura que de vegades es genera.
Mallorca és una realitat formada per 53 municipis. Hi ha objectius comuns?
Cada municipi té la seva idiosincràsia, cada comarca té el seu atractiu, però jo crec que necessitem aquest equilibri, fomentar el nostre sector primari, fer-lo créixer. Quan parlam d’una Mallorca sostenible hem de parlar de municipis sostenibles, ho hem de fer comptant amb cada un d’ells. La base està en el municipi i el Consell és el catalitzador. Els batles i batlesses que s’han deixat la pell en la pandèmia tenen molt clara quina és la sensibilitat.
Quines són les problemàtiques que comparteixen?
Jo crec que són tres. Quan parlam de sostenibilitat la frustració són les fuites d’aigua, hi ha municipis que tenen pèrdues d’un 60%. És una inversió que han de fer, però que molts no poden i necessiten ajuda. L’habitatge n’és un altre a moltíssims d’indrets per què tenen la dificultat de què la gent del poble ha de marxar. Això ja passa per tot Mallorca, cada vegada és més car viure aquí. És un dels drets que no podem garantir a la ciutadania, un habitatge digne és el que més costa. I després la mobilitat sostenible, reduir el transport privat, no tot depèn d’ells, però ho hem de fer entre tots. Per exemple en el tema d’habitatge és necessari que el municipi i el Consell habilitin terrenys per construir habitatge més assequible i que el Govern destini recursos a polítiques d’habitatge, cosa que ja està fent. En el cas de la mobilitat les competències són de Govern i Consell, però els ajuntaments també poden aportar amb pàrquings dissuasius, conversió en zona de vianants de carrers... És feina compartida i són aquests els reptes.
Com pot ajudar la innovació a diversificar els cultius econòmics?
Precisament, el turisme pot fer de palanca perquè es puguin desenvolupar altres sectors i diversificar. Per exemple, tot el que parlam d’energies renovables, aquí hi ha un camp d’innovació i de feina important. I després tota la innovació amb la generació de coneixement, les noves plataformes i els sectors complementaris. El turisme no només ha de ser que venguin turistes aquí. També podem, a través de la tecnologia i la innovació, donar serveis a altres llocs. S’ha de canviar l’esquema. Les oportunitats són infinites si les sabem aprofitar.
Quin impuls voleu donar al sector primari?
Crec que és vital, en allò que puguem, tornar a la nostra economia local i valorar el que tenim i això passa pel sector primari. Això m’ho sent molt. Som poblera, de pares, padrins i germà que són pagesos. El sector primari és allò que ens cuida i ens alimenta i està patint molt. Hem de fer el procés invers, fomentar el nostre sector primari, l’agricultura ecològica, crear producte de qualitat que servesqui a la ciutadania i al sector turístic. Aquí tenim bona terra, cada vegada hi ha més gent jove interessada, i en l’agricultura també pots innovar. M’agradaria que cada vegada més consumíssim producte d’aquí, per què els pagesos també cuiden del territori, menjar producte de proximitat suposa reduir costos de transport i contaminació.
Què suposarà l’aprovació de la Llei de la serra de Tramuntana?
La Serra és un clar exemple de sostenibilitat ambiental, econòmica i social. Ho hem de continuar protegint mediambientalment i territorial, però permetent una dinamització econòmica perquè si no, no es podrà mantenir i aquí és on s’ha de trobar el punt d’equilibri. Ara estam a punt d’aprovar la Llei Serra de Tramuntana per fer que aquest espai continuï essent un lloc privilegiat, que puguem gaudir tots, però que tengui vida econòmica. A través de les cooperatives, del sector primari, crearem també el distintiu Serra perquè tot el que es produeix allà tenguin un plus de qualitat i de valor i ajudar a la rendibilitat de la Serra.
Veis Mallorca com un territori cohesionat?
En els darrers anys ha evolucionat i canviat, és més diversa. Perquè hi hagi cohesió hem de saber respectar i conviure amb el que han estat les nostres tradicions, valors i cultura amb aquesta obertura i modernització. És un dels reptes i la diversitat territorial que tenim ens fa més rics i atractius. Qualsevol indret de Mallorca és atractiu i com més la coneixes, més t’agrada, puc entendre que li passi a la gent que ve de fora, però hem de treballar la cohesió respectant la diversitat, el repte de l’equilibri implica respectar el resident i la societat que hem estat i que som: patrimoni, cultura i identitat.
