L’escala física importa!

És obvi que Mallorca i Austràlia son dues illes. Com també ho és que per la seva escala física no tenen res a veure. En canvi no és gens estrany que des del punt de vista de l’anàlisi de la competitivitat que fa el mainstream econòmic ens trobem amb una mateixa metodologia d’indicadors que ignoren aquestes enormes diferències entre les seves escales físiques i que, en el nostre cas, sí que és un factor clau a retenir si volem fer una anàlisi acurada sobre si el nostre model de creixement és, a part de competitiu, sostenible mediambientalment. Aquest error que és propi de l’anàlisi econòmic dominant no es dona en el camp de les ciències i tecnologies mediambientals, ni en el cas de les disciplines politècniques que s’ocupen d’ordenar el territori, ni per part dels economistes que practiquen un anàlisi atracat al realisme biofísic que ens envolta.

Cal recordar que algun acadèmic de talla internacional en aquestes disciplines que hem esmentat, s’han referit al tema de la importància que té tenir en compte la nostra limitada escala física per analitzar correctament la nostra competitivitat i sostenibilitat mediambiental. Ens referim a Joan Busquets, entre altres mèrits, professor de la Universitat de Harvard, qui el 22 de novembre de l’any 2016 va impartir una conferència al Caixa-Fòrum de Palma titulada Per a un urbanisme adaptat a una estratègia de futur dins les Jornades de debats per iniciar una reflexió estratègica dins el marc de la recerca i innovació per a la sostenibilitat organitzades pel Govern de les Illes Balears. En aquesta conferència el professor Busquet va destacar que Mallorca s’identifica perquè en una escala molt petita és molt més diversa i excepcional que altres zones turístiques competitives directes de les Illes Balears. Aquest és el seu factor de competitivitat més important, i el professor Busquets ens interpel·lava des del seu profund coneixement tècnic: tenim identificats els grans projectes pilot lligats al territori i que a la vegada revaloritzin els nostres espais més emblemàtics per a la seva personalitat, diversitat i ajustats a les petites escales físiques dels nostres territoris insulars?

El cost d’oportunitat importa!

Donat que els recursos són limitats, el cost d’oportunitat es dona quan havent escollit una opció d’inversió a la vegada estem renunciant a executar, pel mateix valor, altres alternatives d’inversió que també poden estar tan o més ajustades a resoldre les nostres necessitats. Quan l’escala física es redueix, com és el nostre cas pel fet de viure en un territori molt limitat, el cost d’oportunitat encara importa molt més. Primer, perquè les gran inversions d’infraestructura d’equipament son irreversibles a llarg termini i consumeixen molt espai físic, i no es el mateix dedicar aquests espais privilegiats a un gran equipament comercial, o a un de sanitari, o a un educatiu, o a una infraestructura de transport. Segon, perquè a mesura que a conseqüència del desenvolupament es van consumint grans extensions de terreny per aquests grans equipaments, els usos privats del territori es fan més privatius i generen automàticament més oportunitats de negoci especulatius, com passa ara amb l’habitatge o la revalorització dels usos turístics de la zona costanera. Tercer, perquè en una economia de mercat deixada al seu lliure albir i sense cap tipus de planificació estratègica per garantir l’oferta suficient de béns públics, s’acaba per prioritzar els usos privatius d’aquest factor limitant com és el territori en lloc de prioritzar la compra pública de terrenys urbans per garantir una àmplia oferta pública d’habitatge a baix preu o per preservar la zona costanera de l’afany especulatiu que no té límit.

La prospectiva, la planificació estratègica i el consens social importa!

És evident que fer una prospectiva a 10 o vints anys vista es difícil, però és molt útil si s’aplica una metodologia seria i rigorosa basada en coneixements científics i tècnics disponibles en cada moment i que ens garanteixin una aproximació holística i multidisciplinar a problemes complexos que per a la seva naturalesa no poden ser analitzats des d’un enfocament simplista, economicista o de defensa d’interessos de part. I avui en dia, aquesta complexitat de coneixements científics i tecnològics a les Illes Balears només es troba a la UIB, als centres de recerca lligats al CSIC i als altres organismes científics que reben finançament de l’Estat.

El Consell Econòmic i Social (CES) de les Illes Balears ha fet aquest exercici de prospectiva per encàrrec del Govern de les Illes Balears amb la publicació del seu Dictamen 5/2020 sobre L’estudi sobre la prospectiva econòmica, social i mediambiental de les societats de les Illes Balears a l’horitzó 2030 (H2030)», en el qual hem tingut l’oportunitat de participar-hi activament. El Dictamen està motivat per un informe científic on la UIB hi ha tingut un paper molt rellevant amb una àmplia representació de les diferents corrents científiques i tecnològiques requerides en aquest tipus d’estudis de prospectiva.

Que ens diuen ara els científics? Doncs, que els principals reptes que haurem d’acarar en aquest H2030 són el creixement demogràfic i l’envelliment de la població, la revolució digital i el canvi climàtic amb els seus impactes mediambientals i sobre el turisme. Evidentment, el Dictamen no diu res sobre la Guerra de Ucraïna ni sobre la devaluació de la lliura esterlina, però recull més de 400 propostes dels més de cinquanta experts científics i tecnòlegs de la UIB, CSIC i altres organismes estatals, dels quatre fòrums insulars on es varen discutir aquestes propostes i l’aportació dels 36 Consellers del CES, que segons el nostre Estatut d’Autonomia, expressen a través del seus Dictàmens l’opinió consensuada de la societat civil organitzada. Llavors aquest exercici de prospectiva s’ha revelat com la millor metodologia per a generar, a partir de la Ciència i la Tecnologia, el consens de la nostre societat a l’hora de consensuar les principals prioritats per al nostre Govern, entre les quals hi ha la de dotar-se d’instruments de reflexió estratègica (com per exemple disposar de Plans Territorials Insulars (l’escala, i el cost d’oportunitat d’encabir 300.000 persones més d’ací a 2037, importa!) inserits dins d’una Planificació Estratègica Regional) que des del lideratge públic, serveixin per a poder consensuar entre tots plegats el futur que desitgem per a millorar el nostre benestar social en aquest H2030. Per cert, el Dictamen H2030 del CES fou aprovat l’octubre del 2020 per assentiment dels seus Consellers i presentat al Govern. També és una magnífica eina que exemplifica perfectament que el coneixement científic i tecnològic, tant en les ciències naturals com socials i humanístiques, es indispensable per acarar amb garanties d’èxit els grans reptes de futur que tenim plantejats. Ara només falta que el poder polític li faci cas i defugi les recomanacions que només defensen interessos de part.