Moltes persones dedicades al món de l'ensenyament podrien escriure memorables pàgines sobre Andreu Crespí Plaza (Palma, 1943-2020), director provincial del MEC (1983-1995), el substituí, Bartomeu Llinàs i llavors Francesc Romero, que fou qui va fer el traspàs de les competències d'Educació l'any 1998, però m'atreviré a posar el meu reconeixement a una persona a qui vaig admirar durant molts d'anys. L'any 1991, per concurs, vaig entrar d'assessor de Llengües al CEP de Palma. Allà vaig conèixer dues persones que han marcat la meva trajectòria professional: Llinàs -amb qui vaig coincidir al CP Rafal Nou, quan l'any 1980 hi vaig fer les pràctiques i ell n'era el director: quin gran equip docent hi havia en aquell centre!-, i Carme Pons -cap de Programes Educatius-; dos grans professionals que es varen dedicar en cos i ànima a la renovació pedagògica i a posar el sistema educatiu a les portes de les grans reformes dutes a terme a partir dels anys 90.

L'any 1994, a instàncies de Pons, Crespí em va cridar al seu despatx de la tercera planta del Geranis -l'únic despatx que tenia moqueta-. Allà em va proposar de muntar i coordinar el Gabinet de Normalització Lingüística, que havia de treballar per introduir els temaris de Llengua i Literatura Catalanes al currículum docent. Record que no teníem horari, que gairebé també tots els horabaixes ens reuníem per engegar programes, per proposar iniciatives institucionals referides a l'ensenyament i la introducció de la llengua catalana en el currículum -sobretot de Primària-. Eren aquells temps en què els centres encara havien de demanar permís per impartir una matèria en català. Record que en una reunió que vam fer amb Crespí, quan vam acabar, em va dir aquestes paraules: "Felip, com és possible que els alumnes que venen dels centres docents que ho fan tot en català -el Moviment d'Escoles Mallorquines va fer una tasca immensa, d'ençà de 1978- puguin cursar el BUP amb les mateixes condicions que els alumnes que han estudiat en castellà? No poden dominar ni el castellà ni la resta de matèries...". Aleshores li vaig proposar fer un treball, des del Gabinet de Normalització Lingüística. Vam agafar, a 1r de BUP, alumnes que venien de les escoles de Primària que havien cursat l'ensenyament en català, i alumnes que ho havien fet en castellà -tres Instituts de cada itinerari-. Els vam passar unes proves -molt senzilles!- de Llengua Catalana, de Llengua Castellana i de Matemàtiques. Quan li vam exposar els resultats ell em va dir: "Mai no m'ho hagués pensat, i no et discutiré pus més la teva dèria, que els alumnes aprenguin en la llengua pròpia de l'ensenyament el català". Els alumnes que venien dels centres que havien cursat les matèries en català havien obtingut fins a dos punts més percentualment tant en català, com en castellà com en matemàtiques.

Record també que era molt comuna, a la delegació del MEC, l'expressió: "Aquest ha trepitjat moqueta!". Volia dir que havia tingut una reunió amb el director provincial i que qualque cosa havia passat. Record Antoni Arbós, secretari general, l'excel·lent secretària, na Sefa, -era quasi una odissea poder accedir al despatx de la moqueta!-, els inspectors Miquel Vives, Gaspar Nicolau, Pere Carrió, Bartomeu Rotger...

Andreu Crespí era una persona afable, comprensiva, que sabia escoltar, i procurava mantenir el difícil equilibri entre les necessitats, les exigències, i les possibilitats, i les negociacions que havia de mantenir -i lluitar!- amb Madrid, sobretot per les quotes de mestres i professors i perquè durant la seva etapa es varen construir molts de centres educatius. Ell, i molts altres que han vingut després, formen part de la història de l'educació d'aquesta terra que, vist des de la perspectiva dels anys, ens adonam que varen estimar la gestió educativa i varen posar tots els sabers i manyes perquè anàs cap endavant. I ho deim ara quan ja albiram, al proper cap de cantó, la nostra retirada activa del quefer educatiu, una tasca que ens ha apassionat i per la qual hi hem gaudit la nostra vida professional i personal, "perquè un mestre -ho deia Crespí- és mestre les vint-i-quatre hores del dia, i fins i tot quan es jubila". Gràcies per la vostra feina, la confiança i el mestratge!