Els vuitens de final de les eliminatòries d’ascens han demostrat que haurem d’esperar el proper cap de setmana per conèixer els equips que seguiran en competició. Era previsible. L’únic que va assolir un resultat clarament favorable i segurament definitiu va ser el Menorca, que a la pista de La Roda va obtenir dinou punts d’avantatge. A tots el altres partits la diferència va ser reduïda. El Fibwi Palma, un dels quatre equips que va guanyar com a visitant, tornà a casa amb un botí de nou punts, un bon fruit. Era el favorit. Ara ho és encara més.
Era més important la diferència de punts que el fet de guanyar o perdre. I així ho va reconèixer el tècnic local. El seu equip es va equivocar a l’hora de gestionar els darrers dos minuts – quan restava 1:30 per al final, l’electrònic assenyalava un 61-65 –, perquè van voler guanyar el partit i van oblidar que n’hi ha un altre, el de tornada, el de diumenge a Son Moix, el decisiu.
Encara que l’equilibri – els andalusos van arribar a guanyar de 7 i els mallorquins, de 12 – va ser la tònica que presidí l’encontre, la sensació que ens va deixar el partit va ser de superioritat del Palma. Els de Pau Tomàs van ser superiors en el joc interior i molt més quan, a l’equador del segon quart amb un marcador de 25-20 i en el pitjor moment de joc dels fibwis, Jon Aramburu, un dels interiors importants dels locals, es va lesionar. Havia anotat 7 punts, capturat 5 rebots i rebut 3 faltes. Els de Ciutat van capturar 13 rebots ofensius més que el rival i això va fer possible que Suskavcevic i Kovacevic, només ells dos, trepitgessin la línia de personal més vegades que tots el jugadors gaditans.
Sabem que cada partit pot ser únic, diferent i al de diumenge que ve, poden passar coses que no van succeir dissabte a Algesires. De fet a la roda de premsa posterior Javier Malla, l’entrenador del conjunt gadità, va mostrar una dosi curiosa i notable d’optimisme quan va reconèixer que, tot i que el resultat per a ells no va ser positiu, s’ha de jugar el segon partit i que tenen possibilitats de superar l’eliminatòria.
Després de veure el primer partit el seguidor del Fibwi té motius objectius per confiar en els seus. Ara bé, l’equip convindrà que, malgrat la renda de nou punts aconseguida, no encari el partit de tornada pensant que serà fàcil i que tot el peix està venut – l’aspecte psicològic és important –, que torni a esprémer la superioritat mostrada dins la pintura, que ajusti millor la defensa de les penetracions dels seus exteriors, que eviti alguns tirs precipitats i innecessaris, que millori el percentatge de tirs lliures, que eviti les transicions ràpides del CD Udea que tant li agraden, que defugi de les desconnexions que tant l’han penalitzat durant la temporada i que sobre tot pugui trobar solucions a les trampes tàctiques defensives que presumiblement el rival haurà de fer servir per desnivellar al seu favor la balança.
