El Fibwi Palma i l’Hestia Menorca van protagonitzar aquest diumenge a Son Moix un duel elèctric, intens i atractiu. Avui ja és història – el present sempre és efímer –, però ens queda recórrer a l’àlbum de fotos que cada espectador va crear dins la seva retina i se’n va dur a ca seva.
A la primera que m’agradaria comentar, es veu un Son Moix amb una molt bona entrada. Diuen les cròniques que més de dos mil seients van ser ocupats pels aficionats. La millor entrada de la temporada, amb una quantitat d’espectadors inhabitual. Ara bé, molts pensàvem que l’assistència seria i havia de ser superior. La directiva volia omplir, va fer passes, però es va quedar lluny de l’objectiu. Una llàstima. Una oportunitat no aprofitada.
Cal comentar de la segona foto la gran quantitat d’aficionats menorquins que van viatjar fins a Mallorca per donar suport al seu equip. Exultants lògicament quan la botzina va indicar el final. Van contribuir de manera decisiva perquè fos un autèntic derbi.
La tercera és un reflex del bàsquet modern, de l’actual. Avui en dia el bàsquet és molt més físic que abans. El de diumenge va ser un partit més físic que tècnic. Els menorquins van guanyar, en part, perquè van fer valer el seu millor i major físic, acompanyat d’una rotació més àmplia. Els locals només van utilitzar vuit jugadors. Dotze contra vuit... I a més a més també la foto demostra que actualment la defensa sol ser més protagonista que l’atac. Sempre és més fàcil destruir que construir. Els dos equips van voler arribar a la victòria a partir de la defensa. Les defenses van superar les tàctiques ofensives. Per això i pel desencert evidenciat el resultat no va ser molt florit.
Abans del matx molts aficionats mallorquins pensaven que la victòria era possible, encara que tots els enfrontaments contra l’equip de Maó enguany havien acabat en derrota i encara que el partit de la primera volta (71-48) fos un monòleg dels de Javi Zamora. La foto d’aquest diumenge va ser afortunadament diferent. El Fibwi sí va competir – d’això es congratulava el tècnic local després de l’encontre –. Va lluitar, va donar la cara i es va quedar ben a prop. Per això, els seguidors locals van marxar del Palau amb un sabor agredolç.
Una de les instantànies innegables mostra la igualtat estadística del partit. Els dos equips van coincidir amb moltes facetes del joc. Els números de rebots, assistències, recuperacions, pèrdues, faltes comeses i rebudes i valoració van ser pràcticament idèntics. Els mallorquins van ser superiors en l’encert en tirs de personal i els menorquins en els llançaments de dos punts. De fet, el marcador – el jutge incontestable de qualsevol competició – va mostrar un significatiu 66-74. Però just devora aquesta foto n’hi ha una molt més subjectiva, que reflecteix el triomf d’un conjunt que va ser superior i que va dominar la major part del temps.
És possible que el partit de diumenge hagi estat un aperitiu del que es pugui viure d’aquí unes setmanes. És possible que els dos equips aquesta temporada es tornin a trobar. Si és així, serà a les eliminatòries d’ascens. Diuen que cada partit és diferent. El Palma necessita que així sigui, que aquesta màxima es compleixi. Cercarà que l’àlbum de fotos sigui distint.
