És possible que a Javier Aguirre ara li sigui igual jugar a les dues del migdia o a les set de l’horabaixa. Tanta sort que la temperatura va ser amable, gràcies als canvis meteorològics de les darreres hores. Si començam l’article parlant del temps, no és bon senyal... El partit de Son Moix —per dir-ne qualque cosa— tingué ben poca cosa de la disciplina esportiva denominada futbol i que disputen, suposadament, esportistes de primer nivell. El que entenem per una acció de mèrit, un canvi de joc, una paret, una jugada al primer toc o al segon, etc., és el que no veiérem a Son Moix durant més de noranta minuts. Cap dels dos equips no proposà res especial, llevat de no encaixar, i el que tingué més encert i no cometé errades greus fou el que es quedà els tres punts. El Mallorca-Almeria tampoc no quedarà com un partit mitjanament destacat en la memòria dels mallorquins ni dels andalusos.
Serà difícil veure un altre partit tan mal jugat aquesta temporada, tant per uns com pels altres. El que ens interessa, però, és el que proposa el Mallorca, i aquesta jornada ha estat molt poc, per no dir res. Un partit que en principi feia olor d’empat acabà amb un gol gairebé de rebot de Pablo Maffeo i amb una intervenció defensiva també seva que evità el que es veia a venir. El desplegament del jugador català fou el més destacable d’una actuació coral molt deficient. Llevat d’alguna breu entesa de la parella Grenier-Ruiz de Galarreta, podem destacar ben poques coses d’un partit del qual més d’un aficionat es fa una pregunta que comparteix la tribuna: quan veurem en acció Xavier Llabrés? Davant l’Almeria, Kang In Lee passà de molt poc a no res i passà totalment inadvertit. Ho faria pitjor el mallorquí? Tothom celebra els tres punts aconseguits, perquè el pròxim partit serà contra el Barça, ni més ni menys.
