El Mallorca ens recorda la dita que, segons la cultura popular, repeteixen els jubilats asseguts a la plaça de Cort. I la podem aplicar metafòricament a l’equip de Javier Aguirre després que hagi passat pel Bernabéu. Si no fos per les errades a l’àrea pròpia i a la dels contraris, és possible que el Mallorca no hagués tornat de buit.
Hi ha un jugador que nom Sánchez i falla un gol cantat; n’hi ha un altre, Vinicius, que envia la pilota a la xarxa, fa un ballet i de vegades sembla que faci befa. El Mallorca va suportar prou bé la primera part, però és evident que marcar primer i molt prest no és garantia de res, cosa que els jugadors haurien de saber. És igual jugar amb cinc defenses, amb quatre o amb tres; sempre apareix la jugada individual dels blancs i s’acaba qualsevol intent, encara que sigui d’empatar.
En aquesta oportunitat, sí que han quedat ben palesos els objectius: un equip intenta sobreviure a la Primera Divisió i l’altre està obsessionat per la Lliga de Campions, per això el tècnic italià va fer rotacions.
Si hem de rescatar algun aspecte positiu del Mallorca, ens haurem de centrar en la persona de Ruiz de Galarreta, titular per primera vegada enguany, i el debut, no gaire positiu, del serbi Nastasic. Les poques opcions ofensives i de creació de joc sortiren del menut migcampista. Veure de titular Ruiz de Galarreta i comprovar que no es ressent de la greu lesió és una bona notícia.
Un detall que cal tenir en compte per a futurs compromisos, segurament més assequibles que l’afrontat davant el líder, l’únic de la lliga que ha guanyat tots els partits disputats.
Dissabte que ve i en el disbarat dels horaris que posa la Lliga, el Mallorca torna a jugar a les dues del migdia. Serà a Son Moix i davant l’Almeria, que ha perdut el seu gran golejador, Umar Sadiq.
