Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Opinión

Palmer Palma: Una jornada rodona

Pol Figueras avanza con la pelota en el partido del domingo

El Palmer Palma va guanyar a la pista del Prat. L’Osca va perdre a Palència. El Juaristi, a casa contra el Tau i l’Almansa, a Alacant. Un cap de setmana rodó. Per una banda, va passar el més important: el Palma va sumar una victòria més – i ja són set – i, per altra, tots el equips implicats en aquests moments d’una manera directa en la lluita per la permanència van sucumbir.

El partit contra el Prat va ser curiós i estrany. És cert que els catalans tenien absències importants – només van poder comptar amb un sol base i amb cap dels pivots habituals – i que no van disposar de molt de temps de recuperació, perquè dijous havien jugat un encontre ajornat molt exigent a Oviedo. Però també ho és que el Palmer igualment en tenia moltes, de baixes. Només va disposar de set jugadors, els que van jugar, de la primera plantilla. Ningú no podia imaginar després d’haver-se disputat la igualada primera part (50-51) i després de veure com s’havien mostrat alguns jugadors del Baix Llobregat – en Yannick Kraag va causar una magnífica impressió –, que els mallorquins guanyarien de vint.

Què va passar?

En primer lloc, els de Son Moix van saber penalitzar les baixes del rival i van ser capaços de dissimular les pròpies. En segon lloc, l’encert ofensiu que va exhibir l’equip al partit va ser major de l’habitual, que el de la seva mitjana. Els percentatges en tirs de dos (59%), de tres (41%), de personal (93%), els rebots (35), les assistències (16), les pilotes perdudes (12) i la valoració (105) van superar els que s’havien assolit fins aleshores. I en tercer lloc, la inesperada defensa zonal de la segona part va fer molt de mal als de Josep Maria Berrocal. A la primera meitat els locals havien demostrat un excel·lent encert des de la línia de tres (8/17). A la segona part la punteria no ve ser la mateixa (3/14). A més a més, l’imprescindible equilibri entre el joc exterior i interior per atacar una zona no va existir – semblava que l’únic recurs possible era el del llançament exterior – i així, la defensa zonal plantejada per n’Àlex i en Pau va esdevenir fonamental i determinant. 

Actualment la defensa predominant als equips professionals és la individual – les formacions d’elit solen tenir molts jugadors capaços de llançar amb bons percentatges –, però renunciar a aquest recurs per rompre una dinàmica negativa, per protegir de faltes alguns jugadors, per assegurar el rebot defensiu, per aprofitar-se de les febleses del rival en aspectes com el de la passada... és un error. Això sí, s’ha de fer bé. Si no és així, una zona pot ser un autèntic colador. El Palmer Palma pràcticament no havia mostrat aquesta defensa, només puntualment i molt poc temps. A partir d’ara, si es vol tornar a utilitzar, s’haurà de fer molt bé, perquè als rivals ja no els vindrà de nou.

Dimecres, una nova jornada. Partit al Palau conta el Palència. Molt poc temps de recuperació per a uns jugadors que estan acumulant molts minuts a les seves cames... Segur que el Palmer Palma firmaria que la nova jornada tingués un final com el d’aquest cap de setmana.

Compartir el artículo

stats