Un bon entrenador de bàsquet, especialment el de formació, veu més enllà del present. És com aquella persona que compra una casa de segona mà i el que percep no és l’estat actual de l’immoble, se n’adona de les possibilitats que té, del que pot arribar a ser. És com aquell empresari que adquireix un negoci, deixa a un costat el que ofereix i es fixa amb el que pot arribar a convertir-se... 

Actualment el Palmer Palma és això, una casa que tenia moltes mancances i que, després d’una inversió econòmica i esportiva, ha esdevingut una llar acollidora; un comerç que ha deixat de tenir pèrdues i ara té beneficis. 

L’equip havia tocat fons. La imatge en forma de resultats no era bona. Es van fer reformes. Per una banda, van sortir de l’equip algunes peces que no es trobaven a gust o que no estaven preparades per jugar en aquesta categoria i van ser substituïdes per nous jugadors, que estan demostrant un nivell espectacular. Per altra, s’ha seguit fent feina – bona feina – amb els que es van quedar i que no havien demostrat el rendiment desitjat. S’havia d’alçar el cap, deixar de mirar els peus i contemplar l’horitzó. Què aportaven en Marc Peñarroya, en Konstantin Kostadinov o en Tomas Pavelka fa unes setmanes? Què ofereixen en aquests moments? 

L’esport – la vida també – és un tauler d’escacs amb moltes peces, totes elles interconnectades. Quan una es mou o quan una desapareix, totes les altres es veuen afectades, tot el tauler se’n ressent. El fet d’haver de disputar darrerament els partits amb moltes baixes ha ajudat a créixer alguns jugadors, perquè han jugat molts minuts i els han aprofitat. Els minuts donen confiança. I la confiança millora el rendiment. Dijous, per exemple, en Kostadinov va estar 39 minuts en pista; només va seure a la banqueta 1 minut, perquè els àrbitres l’obligaren a abandonar el parquet per unes molèsties físiques. En Pavelka a Palència jugava una mitjana de 9 minuts; contra el Lleida en va sumar 29. Les desgràcies mai no són completes, afortunadament sempre van acompanyades d’alguns elements positius.

El tècnic immobiliari, n’Àlex Pérez, va reconèixer la formidable primera part que havien fet els seus (61-38). L’encert va ser extraordinari, molt superior al que fins ara havia estat l’habitual. Una primera part per emmarcar – intentar convertir en ordinari el que és extraordinari és per ventura la tasca més complicada –. Però paral·lelament va voler destacar el segon tram del partit (37-52): menys encert i manco espectacle; més sofriment i molta fortalesa mental. Als darrers minuts del matx, dels vuit jugadors que l’havien iniciat, només n’hi havia cinc, perquè en Brown va ser expulsat després d’una tècnica – s’hauria de fer una xerrada amb ell, perquè no és la primera vegada que això passa –, en Peñarroya, lesionat i n’Ikpeze, a la banqueta per cinc faltes.

La salvació encara és lluny. Les baixes de jugadors acompanyen tots els encontres, segueixen sent una constant. Ara bé, després de fer-se la pregunta de si encara hi seran a temps per salvar la categoria, toca reconèixer que aquesta casa sembla una altra, millor dit, és una altra, i que la botiga ha actualitzat la seva imatge i el balanç dels resultats recents és positiu.