La lliga regular consta de 34 jornades. En aquets moments, aturada de la competició per la segona finestra FIBA de la temporada, no tots els equips han disputat el mateix nombre de partits. La pandèmia ha obligat a ajornar-ne molts. S’està recuperant la normalitat. Aquest cap de setmana, per exemple, Melilla i Palència aprofiten per recobrar un partit ajornat. Tots es mouen dins una franja que va de 19 a 21 jugats. Per tant, encara queda molta temporada... o poca.
Aquets dies les oficines de molts clubs treuen fum. Amb el final del mes de febrer acaba la possibilitat de fitxar. Cada dia apareixen notícies d’altes i de baixes. Hi ha molts equips implicats: en Ramon Vilà ha fitxat pel Granada; en Dominic Gilbert ha reforçat el Valladolid; l’Alacant ha incorporat en Zaid Hearst, després que en Gerel Simmons deixés el club; en Sergio Mendiola ha tancat la seva etapa a Melilla i ha signat pel Juaristi; en Ryan Nicholas, un dels jugadors destacats de l’equip basc, ha emigrat cap a Palència; d’Osca ha partit en Devon Van Oostrum, que ha aterrat a terres africanes, en Jaime Fernández – retorna al Casademont – i en Maverick Rowan, que ha completat l’Algesires de LEB Plata; n’Olaf Schaftenaar i el Girona han separat els seus camins i l’equip d’en Marc Gasol ja ha presentat a Txemi Urtasun... Molts moviments i els que encara es duran a terme, operacions que tenen com a finalitat assolir els objectius diversos i propis marcats per cada equip.
A hores d’ara sembla que a l’arbre de la lliga hi ha quatre branques, quatre fronts oberts. Al primer hi trobem l’Estudiantes i el Granada, plantilles que aspiren a l’ascens directe. El Lleida, una de les sorpreses del curs, sembla que s’ha guanyat el dret de formar part d’aquest bloc, però tot fa pensar que no podrà aguantar el ritme dels madrilenys i andalusos. Al segon, el més vast, totes les formacions que aspiren a jugar les eliminatòries d’ascens, unes amb l’esperança d’aconseguir la segona plaça que permet l’any que ve formar part de l’ACB i d’altres que consideren que participar als play-off és sinònim de missió complida: Corunya, Càceres, Castelló, Palència, Guipúscoa, Alacant, Girona, Oviedo, Valladolid, Almansa i Melilla. Al tercer bloc hi apareixen el Prat, el Juaristi i el Palma, tots els que ara volen esquivar – aquesta és la preocupació principal – les tres darreres places de descens i que duen moltes jornades convivint amb elles. I finalment, el quart braç l’encarna l’Osca, un equip que dissabte passat només va desplaçar a Valladolid vuit jugadors i que en pocs dies ha vist com algunes peces importants deixaven el club. El cas dels aragonesos és curiós. La situació econòmica és crítica, amenaça la seva desaparició. No obstant això, la directiva intenta amb urgència aconseguir més suport econòmic per reforçar l’equip i poder seguir lluitant per mantenir la categoria. D’això depèn, no serà fàcil, la seva continuïtat a la LEB Or. En aquests moments és el candidat més clar al descens.
No és possible fer una foto de tota una lliga. Les fotos no són més que un rellotge que atura el temps, mostren un moment, curt o més llarg, però només en reflecteixen un. D’aquí unes setmanes aquesta fotografia no serà exactament la mateixa. Segurament hi haurà algun retoc. Els resultats dels propers partits, els més immediats, per ventura faran que alguns equips mudin de grup, que hi hagi un transvasament. Les dinàmiques poden canviar – l’esport va de dinàmiques – i alguns poden encadenar tres o quatre victòries o derrotes seguides i, per això, qui sap, deixaran d’optar als play-offs d’ascens o no hauran d’esperar a les darreres jornades per assolir la permanència o hauran de reconèixer que l’ascens directe ja no és factible o bé veuran aproximar-se el fantasma del descens, quan no fa molt era impensable i no ho contemplaven o... Efectivament, la cosa va de dinàmiques. Diumenge, per exemple, quan el Palmer va guanyar el partit al Corunya, es van sentir veus que parlaven de play-off. I com cada any, no convé oblidar que, quan restin poques jornades i alguns hagin salvat la categoria, hi haurà clubs que valorin la possibilitat de no jugar play-off per així estalviar-se unes despeses econòmiques extres.
Resten unes setmanes incertes i tant definitives com apassionants. Què important seria que el Palmer Palma pogués mantenir viva i encesa aquesta flama bellugadissa les properes setmanes! Fer-ho, sens dubte, seria un bon senyal.
