Després del partit de diumenge, n’Àlex Pérez estava enfadat. L’equip acabava de perdre, però el motiu principal de la seva indignació no era el fet de la derrota. Estava de mala lluna per les causes que van conduir a la desfeta. Reprovà primerament l’actitud dels jugadors. El caràcter que exhibiren, distà molt del que pretenen els entrenadors i el club, que tants elogis ha generat i que tantes vegades han evidenciat. Després es queixà de la defensa, un dels pilars més sòlids de l’equip. És veritat que l’Osca va tenir un encert des de la línia del triple superior al que havia tingut fins aleshores (arribava al partit amb un 34% i diumenge va assolir un 50%), però també ho és que molts d’aquests triples van ser llançaments sense oposició. I finalment el tècnic del Palmer també es mostrà disconforme amb la disciplina d’atac. Els equips tenen unes normes defensives i ofensives i, quan els vents no són favorables, més que mai s’ha de ser disciplinat per remuntar o perquè la ferida no es faci més gran i profunda. Al tercer període, quan els palmesans van començar a perdre el partit, es va abusar del triple gratuït (1/7) i al darrer quart, el mateix (1/8)...
Per tot això estava enfadat n’Àlex, per l’actitud, per la defensa i per la manca de disciplina ofensiva.
És cert que en Maxi Fjellerup no va poder jugar – tots sabem la importància del seu rol a l’equip – i que hi ha nervis, pressió i ansietat, fruit de la mala classificació. Ara bé, si en el mes de novembre aquesta tensió dificulta la productivitat del grup, què pot passar quan arribem al tram final de la temporada i, si l’equip es troba en una situació fràgil, cada partit sigui una final? Es va perdre contra un equip que no havia encara guanyat i que va demostrar, malgrat els triples, per què ocupa la cua de la classificació i vol incorporar jugadors per ser més competitiu. Va caure de 18 punts – la diferència va arribar a ser de 23 – i, qui ho sap ara, si a final de temporada aquests 18 punts poden ser determinants quan parlem de salvació o descens.
Motius clars per estar enfadats, però també preocupats. S’ha consumit quasi una quarta part de la lliga regular (8 partits de 34) i només s’ha sumat una victòria. L’equip immobiliari comparteix la cua de la classificació amb l’Osca i dels 18 participants és el que menys punts fica (69,1), el que presenta pitjor percentatge de triples (26,6), de tirs de camp (39,8) i de personal (62,8), el que més pèrdues acumula (una mitjana de 14,9) i el que valora més poc (61,4). Dades fredes, però significatives.
Diumenge, just abans de l’aturada de dues setmanes pels partits de seleccions, visita Son Moix el Prat, un equip que lluita també per abandonar les places perilloses i delicades de la classificació. Diumenge l’equip necessita reaccionar i segur que agrairà el recolzament de l’afició.
