Aquest estiu molt es va parlar dels casos de Kike López i de Rubén González després de la seva marxa cap a les pitiüses. De fet tant en el partit d'anada com al d'ahir els dos jugadors reberen crítiques i varen ser xiulats per una part de l'afició. En el món del futbol existeixen molts jugadors que han estat considerats traïdors perquè han deixat el seu club per jugar en un altre que n'és rival directe. Al futbol espanyol en tenim casos sonats: Michael Laudrup va aconseguir guanyar-se el cor de tots els aficionats culés però, el jugador danès, va acabar fitxant pel Real Madrid.
Ronaldo va passar per l'Inter de Milà i l'A. C. Milà i també va jugar al Barça i al Real Madrid, no va tenir problemes per canviar la seva camiseta per la del màxim rival en les dues grans lligues europees. Luis Enrique va jugar en el Real Madrid abans de fitxar pel Barcelona. Luis Figo és considerat per la parròquia blaugrana l'exemplificació de Judes després de les negociacions en secret i de firmar un polèmic precontracte amb l'equip madridista. Els futbolistes no són uns traïdors, són uns professionals amb més o menys sentiments. La culpa no és dels jugadors de futbol, és nostra, per donar l'estatus d'ídols a persones que no deixen de ser com la resta de mortals, que senten i pateixen, i que en definitiva fan el que qualsevol de nosaltres faríem i feim a les nostres feines: canviar per millorar. Que en aquestes alçades encara poguem pensar que els futbolistes senten la camiseta és desencoratjador!!! Ahir va ser un partit què els dos entrenadors es van plantejar per no perdre. Hi havia molt de respecte i molta por al que passaria si perdien. Finalment dues accions desafortunades ens varen condemnar. El resultat per a nosaltres: seguim com a líders. Resultat per l'Eivissa: encara ha de remar per aconseguir ser primer. Jo avui no me canvii pels eivissencs.
