Idò!, el nou projecte editorial de Diario de Mallorca per a donar suport al català, ja és una realitat. El Club DM va acollir el passat dimecres la gala de presentació d’aquesta publicació setmanal, que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i neix amb l’interès d’impulsar la cultura mallorquina i de promocionar l’ús de la llengua pròpia.
La vetlada va començar amb l’actuació del grup mallorquí O-Erra. A continuació, va intervenir la directora de Diario de Mallorca, Marisa Goñi, ressaltant que, tot i que la publicació té com a llengua vehicular el castellà, el català sempre ha estat present a la línia editorial del diari: «Aquesta nova publicació ajudarà a dinamitzar la llengua pròpia».
Goñi va explicar els trets principals del nou projecte Idò!. Tindrà un espai de quatre pàgines cada dissabte a la secció de Cultura i Societat en paper imprès i també a web, amb difusió a les xarxes socials.
Els lectors podran trobar entrevistes, reportatges, històries personals, concursos, jocs i recomanacions. La ciutadania també podrà gaudir cada mes d’un acte d’interès cultural en català a les instal·lacions del Club: «La situació del català és preocupant i s’està truncant el consens de la transició. Hem de mantenir la diversitat del món i ajudar els nouvinguts a integrar-se a la societat mallorquina», va assenyalar la directora de Diario de Mallorca.
Entre el públic es varen veure personalitats conegudes del món de la cultura i l’educació com la periodista i directora d’Ara Balears, Cristina Ros, el promotor musical David Riu i el rector de la UIB, Jaume Carot.
En representació de la Generalitat catalana varen estar presents els responsables polítics Marc Bataller, secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió i Eva Pomares, directora general de Difusió. Bataller va assegurar que el català «no viu un moment dolç. Hem de remar junts, apostar per la llengua perquè tengui més pes, sobretot entre els nostres joves». «A les Illes i al País Valencià, Vox-PP intenta ofegar la nostra llengua i hem de frenar aquesta situació. Cada gra de sorra conta».
Les seves paraules varen donar pas a la taula rodona, moderada per Carlota Pizà, coordinadora del projecte Idò! a les illes, que també tindrà una edició al Diario de Ibiza. Varen participar Biel Mesquida, reconegut escriptor mallorquí; Antoni Llabrés, president de l’Obra Cultural Balear (OCB); Pau Emili, president de Joves per la Llengua i Montse Ollé, metgessa del col·lectiu Sanitaris per la Llengua.
El català a les illes
El debat va començar reflexionant sobre la situació actual del català a les illes. Mesquida va afirmar que els polítics «no tenen tota la culpa de la decadència actual del català a les Balears». «Falta més cura per part de la gent que hauria de parlar la nostra llengua de forma correcta i sentida». «Aquesta correcció lingüística s’aconsegueix si ens sentim catalans perquè la llengua és una manera de trobar-nos, de ser i percebre el món». Per la seva part, Antoni Llabrés va destacar la importància del projecte Idò!, perquè «enriqueix l’oferta informativa en uns moments difícils i hostils cap a la llengua». Per a Llabrés, «l’extrema dreta condiciona les polítiques lingüístiques».
En aquest sentit, el president de l’OCB va recordar que l’ús del català per part dels poders públics «no és opcional sinó una obligació en virtut del compliment de l’Estatut d’Autonomia i la llei de normalització lingüística». A més a més, va reconèixer que potser els mallorquins «no hem sabut integrar als nouvinguts».
Pau Emili, en representació de Joves per la Llengua, va assenyalar: «Hem d’apostar pels punts forts de les activitats de promoció que tenen èxit a les illes com l’Acampallengua o les xerrades als instituts amb pocs catalanoparlants». «Han funcionat molt bé. Els joves participen quan veuen un resultat positiu a les accions». Tal com va explicar Emili, «el català sempre es relaciona amb els tràmits administratius i l’ensenyament, però si feim concerts i activitats divertides amb la llengua pròpia els joves s’apunten».
Davant la llau migratòria a les illes, Pau Emili va criticar la manca de voluntat d’integrar i formar als nouvinguts: «Per a la promoció lingüística s’han d’invertir doblers i recursos i no s’ha fet».
Com a representant del col·lectiu Sanitaris per la Llengua, Montse Ollé va criticar que el català no és una llengua plenament usada a la sanitat balear i els catalanoparlants «són menyspreats». «Havíem assumit que el castellà formava part de la idiosincràsia de la sanitat balear fins que ens hem unit i hem dit ‘per aquí no passem’. La situació crítica que viu el català ha aconseguit unir als sanitaris», va afegir la metgessa. «Molts illencs han hagut de canviar de llengua per tenir l’atenció sanitària que volien».
Ollé va comentar que ella fa feina a Son Llàtzer i a aquest hospital «tots els consentiments informats són en castellà». Amb relació a si el català ha de ser un requisit o un mèrit per a accedir a la sanitat pública balear, la metgessa va aclarir que ha d’haver-hi un consens social. «No vull entrar en si ha de ser un requisit o un mèrit. El que és clar és qui fa feina a la sanitat ha de tenir nocions de la llengua catalana i ha d’entendre al pacient. Metge i pacient han de poder parlar en català». Altres dels punts tractats durant el debat va ser el paper de la literatura en la preservació del català. Biel Mesquida va considerar que els escriptors han de tenir dos gestos morals. Un implica expressar-se en llibertat i, l’altre, de forma personal amb responsabilitat. «En general, la literatura s’ha convertit en un fulletó i la catalana també», va lamentar l’escriptor.
Quin és el paper de les polítiques lingüístiques en la preservació de la llengua catalana? Aquest va ser altres dels punts de reflexió. Antoni Llabrés va recordar que un decret llei del Govern balear elimina el català per accedir a la Funció Pública: «El català i el castellà són dues llengües oficials legalment. Damunt aquestes mesures regressives hem de reaccionar i plantar cara a la demolició de la normalitat lingüística».
Per això, Llabrés va anunciar que ha arribat el moment de sortir al carrer en defensa de la llengua: «Hem organitzat el diumenge 5 de maig la diada amb el lema ‘Sí a la llengua’».
Com lluitar contra l’odi
La darrera part de la jornada de debat va concloure reflexionant sobre com lluitar davant l’odi contra la llengua catalana. Mesquida va argumentar que la força que mou tant el cel com la literatura catalana és l’amor. Antoni Llabrés va reforçar aquesta idea. «El discurs dels polítics propicia actituds violentes, però el nostre amor per la llengua és major que l’odi».
Montse Ollé va animar als ciutadans a posar reclamacions «perquè ens atenguin en català» i, finalment, Pau Emili va concloure: «A les Balears sabem reaccionar als atacs. Mai hem d’aturar de protestar, avançar i no retrocedir mai». Una segona actuació del grup O-Erra va servir per a tancar l’esdeveniment. Els participants i el públic varen compartir un còctel que es va oferir al club DM per a celebrar el naixement del projecte Idò!.
