Retorna Sant Jordi. Enguany més que mai amb l’espasa al cint i el penó d’or i sang. Un llibre i una rosa entre les mans, una invitació al plaer de llegir, a l’aventura de perdre’ns pels camins de les emocions i les històries que la literatura teixeix perquè ens serveixin de refugi, perquè ens permetin l’experiència de tot el que la realitat quotidiana ens escatima. Deia Alberto Manguel que la biografia de la gent es pot escriure a partir dels llibres que llegeix, perquè en els llibres que llegeixes o has llegit hi ha la caixa negra de la teva personalitat. Al llibre hi entres d’una manera i en surts transformat. Vull dir que en surts d’una altra manera de com hi entrares. A vegades tinc ganes de conèixer quina és la caixa negra d’alguna gent. A vegades, m’agradaria saber què han llegit al llarg de la vida certs personatges públics. Potser no han llegit res. Seria interessant saber quin és el pòsit que han deixat en les profunditats de la consciència els llibres que han llegit. Què en resta dins tu de les lectures que has fet? No oblidem mai que les bones lectures aporten sempre una lliçó moral, cultural i política. Tot això ens ho podria explicar la teva caixa negra.
Cada un dels homes i les dones som –he llegit a alguna part- una canya que pensa, un animal dotat d’una de les conquestes més fascinants: el llenguatge. Arribam a ser racionals per mitjà del llenguatge i és a través del llenguatge que entram a formar part de la cultura. I és el llenguatge el que fa possible una comunitat humana. Hem vingut al món amb la capacitat de desxifrar el significat de les coses, d’atribuir sentit a la realitat. Contínuament cercam de manera incansable allò que és bo, i el que és bell, i el que és autèntic. No és estrany que el llenguatge sigui l’element fonamental de l’educació, i tampoc és estrany que l’estructura de la personalitat sigui el resultat d’una eficaç assimilació del llenguatge. Sovint, el fracàs escolar que tant ens preocupa és el resultat de la mala gestió del llenguatge, d’un mal aprenentatge dels instruments intel·lectuals bàsics. Entre ells, aprendre de llegir i escriure bé. Llegir i escriure són la primera pedra de tota la formació. Sense l’exercici constant de la lectura no hi ha progrés intel·lectual possible, perquè llegir és eixamplar la pròpia vida, enriquir-la a través d’altres vides, d’altres emocions, d’altres maneres de veure el món que ens envolta. Hi ha qui pensa que la construcció de la intel·ligència és un procés en el qual només intervenen textos, lectures, que estimulen la raó i l’argumentació. Però no és així, la lectura de ficcions –de literatura– vinculada al plaer, al goig de llegir i al joc, perquè llegir literatura també és un joc, contribueix a forjar un suport extraordinari a l’hora de desvetllar els sentiments, estimular el pensament i activar la capacitat de viure experiències noves. Més que una eina pedagògica, la literatura és l’espai on es pot respirar, on es pot activar la imaginació, repensar la vida.
De tot això en deriva la importància de l’educació lectora. No es tracta únicament de saber llegir. Es llegeixen revistes del cor, es llegeixen les instruccions que expliquen la utilització d’un electrodomèstic, es llegeix el prospecte d’un medicament, es llegeix una novel·la d’amors i desamors... Tot això no vol dir posseir una educació lectora. Per quina raó no aconseguim formar lectors de qualitat? Llavors es tracta d’aconseguir fer entendre que la lectura literària és una activitat que no es pot fer de pressa: una certa lentitud en el ritme és necessària per irrigar de sentit les fibres del text i extreure’n alhora tot el que conté aquell text, a vegades molt amagat, però gratificant. També, a vegades, la literatura ens diu tot el que és necessari oblidar per esser una mica feliços. Per la literatura entra en nosaltres un món d’experiències imaginàries que mai no hauríem descobert. És el que podríem dir la vessant salvatge de la lectura, la vessant d’aventura inacabada, incompleta com tots els plaers. Sobretot, la lectura ens permet multiplicar la vida.
