Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Obituario

L'òpera de Brook

Peter Brook. JULIAN MARTÍN

El 1947 fou nomenat director del Covent Garden de Londres, càrrec que va exercir durant uns anys, en els qual va fer signar una Salomé amb decorats de Salvador Dalí i unes Noces de Figaro mozartianes, així com un Eugene Onegin al Metropolitan de New York. Ara bé, ben aviat va deixar aquesta responsabilitat, ja que veia molt difícil treballar amb les grans veus plenes de divisme. De fet abandonà l’òpera per un temps, que fou massa llarg, sens dubte.

Parlam de Peter Brook, el director d’escena que ens ha deixat tot just fas dos dies.

El nom de Brook anirà sempre lligat a grans títols teatrals de tots els temps i en especial als de shakespearians, fa just un any que vàrem veure en el Principal de Palma el seu espectacle Tempest Project gràcies a l’atenta visió de Josep Ramon Cerdà, que va fer el possible per portar aquella memorable relectura a Mallorca. 

Però tornant a l’òpera, de Brook també passarà a la història la direcció d’un intimista Don Giovanni que va servir per celebrar el cinquantè aniversari del festival d’Aix-en-Provence el 1998, després d’un període, massa llarg, de distanciament amb la lírica. Un món en el qual només ha tornat de forma puntual, amb el Don Giovanni citat i amb una Carmen, un Pelleas et Melisande, ambdós títols presentats en el teatre Bouffes du Nord de París i poques coses més.

Per tant podem dir que la relació de Brook amb l’òpera és curta però molt intensa, ja que els pocs títols que el varen inspirar han esdevingut referents del bon gust i del bon fer. 

Compartir el artículo

stats