Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Tribuna

Dins la memòria, l'esperança

Era un artista multidisciplinari: dibuixava, realitzava gravats, feia escultures, dissenyava projectes varis. En una paraula, era un Artista, així en majúscules. Un artista eclèctic i, el que és també important: compromès.

Ens referim a Joan Lacomba, qui ens acaba de deixar als vuitanta set anys, encara, fins fa poc, plens de vida, ja que podíem sentir el seu alè (tot i que no presencialment), setmana sí i setmana també, a través de la crítica a la gestió que fan els ajuntaments de Selva, per exemple («Han destrossat la plaça de l’església» em va dir) i de Palma, aquest darrer pel que té a veure amb el turisme vacacional. De fet era membre de la Plataforma que defensa Son Espanyolet com a barri per a residents i no per a turistes.

I ja que parlam d’aquesta barriada, recordarem que Lacomba és l’autor de l’escultura que amb el nom de Dins la memòria, l’esperança, podem veure cada dia sobre la gespa del parc del carrer Son Espanyolet, al costat de les escoles Mata de Jonc i Sagrat Cor. Element tridimensional, femení, universal.

Fa només uns mesos, amb Joan parlàrem de música. «Sempre vull tornar a Bach, a qualsevol hora del dia m’agrada, en especial el Tercer concert de Brandemburg», me va dir. I afegí: «Ara bé, per segons quins moments màgics del dia, m’agrada escoltar el cor de la boca tancada que Puccini va incloure a Madama Buttrerfly; sense oblidar les cançons de Maria del Mar Bonet, en concret Què volen aquesta gent, ja que em fa pensar en el meu pare i el meu oncle Ramon».

Lacomba, Mestre, Amic, militant en defensa de la tradició i dels valors humans. T’enyorarem, encara que sempre ens quedaran els teus dibuixos, les teves escultures i les teves paraules, sempre, sempre, tan assenyades.

Compartir el artículo

stats