Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

MITOLOGIES

Mitologies | El perfil dormit

Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunidad de Madrid.

Llegesc un llibre on s’explica la dura batalla que es lliura actualment arreu del món entre l’estupidesa i l’exercici de la intel·ligència. No sé si sempre ha estat així. Acaba per preguntar-se: Com es pot estimar la realitat quan tot és mediocritat i simulacre? I aquesta mediocritat es propaga com cèl·lules canceroses. Algú ho expressa amb una metàfora: Els joves d’avui tenen el perfil dormit. Sé què vol dir, però no ho sabria explicar. Què significa tenir el perfil dormit? A les antigues monedes apareixien els emperadors i els déus de perfil. Però el perfil era despert. Què volia dir Federico García Lorca en dir que Antoñito el Camborio «se murió de perfil»? I afegeix, per dir-nos que, com succeïa en aquelles velles monedes, això és un signe d’eternitat i pervivència: «Viva moneda que nunca / se volverá a repetir». L’excepcionalitat del jove gitano, les seves enèrgiques qualitats, l’elegància de la seva presència que el fa digne d’una emperadriu, anuncien que, malgrat la mort violenta, no tornarà a haver-n’hi un altre com ell. En aquest cas, restar de perfil és un indici d’immortalitat.

Però molta de gent i sobretot els nostres joves tenen «el perfil dormit». Per què? És com si s’haguessin fatigat d’esser ells mateixos. El món s’ha convertit en uns grans magatzems i l’excés de comunicació –la hipercomunicació- reprimeix i esborra els espais lliures de silenci i de solitud, que són els únics en els quals seria possible dir coses que realment mereixen ser dites. Algun dia a les escoles s’ensenyarà una nova habilitat: la capacitat d’escoltar l’altre, d’escoltar-lo quan parla. No sé si mai tindrem –i potser és un somni- una societat que sàpiga escoltar.

I no és estrany que hi hagi qui respongui: Però voleu dir que hi ha res que paga la pena d’esser escoltat? Sentir parlar alguns polítics al Congrés dels Diputats de Madrid fa pena: la desqualificació, l’insult, la negació, la desvergonya. He sentit contar, que en temps de la Segona República, abans d’una sessió parlamentària, Manuel Azaña i un altre polític del seu partit cantaven pels passadissos del Congrés dels Diputats el Veni Creator. Ara molt poca gent sap de què es tracta. Diria que és una invocació a l’Esperit Sant, un càntic per demanar-li que il·lumini els caps dels qui es reuneixen en un determinat espai: «Veni Creator Spiritus / Mentes tuorum visita...» Vine Esperit Creador i il·lumina les ments dels que aquí ens congregam. No passa res si també el canten els agnòstics, els no creients, aquells que no creuen en Déu ni en Santa Maria. Invocar que la llum de la saviesa il·lumini la intel·ligència humana no és mai inútil. Tant de bo que aquest himne que clama perquè es desperti la ment i s’obrin les capacitats del cervell humà es cantàs més sovint en qualsevol lloc on s’han de prendre decisions fonamentals per a la vida col·lectiva.

Us imagineu la senyora Díaz Ayuso cantant el Veni Creator?

Tant de bo qualcú acudís davant Putin i l’hi cantàs a la cara.

Però hi ha molta gent que no sap de què va, que potser no l’ha sentit cantar mai. Si de cas creieu que ho necessitau, per Youtube se’n poden sentir diverses versions. Us les recoman. No tingueu la sensació de perdre el temps. Hi ha dues coses que haurien de fomentar-se amb més convicció i que, tanmateix, no fan mal a ningú: resar i ballar. Resau i ballau amb la seguretat que no heu perdut el temps.

Deia que molta de gent, i també hi he d’incloure els joves, té «el perfil dormit». Un perfil dormit transparenta la buidor i la ignorància. Quants de llibres has llegit des que començà l’any? Aquells que no llegeixen –i paga la pena dir això ara que la fira del llibre és al Born- propicien que s’apagui la intel·ligència i augmenti la vulgaritat.

Compartir el artículo

stats