Fa unes hores ens ha arribat una molt trista notícia: Josep Massot i Muntaner ens ha deixat. Un dels grans intel·lectuals que ha tengut aquesta terra nostra a la segona meitat del segle XX i principis del XXI, ha partit.
Nascut a Palma el 1941, fa només uns mesos que diferents institucions, organismes i publicacions li havien preparat homenatges, amb motiu del seu vuitantè aniversari. El suplement cultural d’aquest diari, Bellver, li va dedicar un monogràfic el 21 d’octubre.
D’aquell grapat de col·laboracions, permeteu-me que agafi diferents frases, que si bé no poden resumir la seva vasta trajectòria, sí poden ajudar a entendre la immensitat d’aquest savi del nostre temps.
“Filòleg, humanista compromès, historiador i erudit, aquest home d’aspecte fràgil i delicat amaga amb timidesa una ment extraordinària i un pensament lúcid i versàtil. Ordenat de sacerdot el 1971, dirigeix des del mateix any les publicacions de l´Abadia de Montserrat” (Catalina Penyafort Valcaneras, historiadora).
“De Massot, tots en podem aprendre alguna cosa. Sense ell i els seus escrits, per exemple, jo no hauria pogut publicar res sobre Baltasar Samper. Però més enllà dels temes puntuals, hi ha un aspecte de la seva obra que pot arribar a tothom sigui quin sigui el seu camp d’especialització (...) Al políedre temàtic, que és l’obra de Massot, hi hem d’afegir un altre cara: la de l’estilista de la prosa” (Antoni Pizà, musicòleg).
“Cobra tot el seu relleu el testimoni del Pare Massot, des del silenci i l’ acollida, des de la confiança, més que a partir de grans declaracions de principis: sempre ha estat al nostre costat. (...) Un home bo per a l'Església ho és també sempre pel poble” (Teodor Suau, teòleg)
“Què seria de nosaltres, investigadors actuals o simples interessats en el fet cultural, sense la seva aportació cabdal. Què seria de la nostra cultura sense els seus ulls trescadors, incansables, i la seva ment equilibrada i primmirada” (Aránzazu Miró, historiadora i musicòloga).
“El llibre La guerra civil a Mallorca (1976) no va esser un punt i final sinó l’inici d’un ampli cicle de publicacions de Josep Massot centrades en la Guerra Civil a les Balears i les seves repercussions internacionals” (Antoni Marimón, historiador).
“Em passa amb certa freqüència que, en pensar en el pare Massot, em compareix la imatge de l'hispanista britànic Paul Preston, no sé si m'ho he de fer mirar. Serà per la coincidència dels seus objectes d'estudi com a historiadors –tots dos, grans especialistes en l'època del franquisme i la Guerra Civil espanyola–, serà pel seu posat, serà per la manera amable i cadenciosa de plantejar els temes més terribles, serà perquè, en definitiva, són de la mateixa quinta” (Joan Roca, historiador).
“Com a ciutadà i escriptor català de la postguerra li vull donar el meu especial agraïment per aquest conjunt d’obres en què, amb una llenguatge clar, natural, flexible i ple de subtilitats i matisos, ens ha mostrat d’una forma primmirada, documentadíssima i molt justa el fresc tràgic de la guerra incivil a Mallorca des de nombrosíssims punts de vista, que ens han ajudat molt a saber qui som” (Biel Mesquida, escriptor).
I per acabar, unes notes de l’article que va escriure el seu germà Biel, qui també es va sumar al monogràfic a través d’un escrit de recordances familiars: “Sé que el meu germà Josep, tan brillant en altres coses, no té un excés de retentiva per això de les dates familiars. Per aquest motiu, crec que li serà d'utilitat fer una relació de les persones que han passat per la nostra vida -en el seu cas, algunes més- durant aquestes vuit dècades seves que ara celebram. D'alguna manera també vol ser un homenatge als que ens han precedit”.
