Quan Schubert va compondre la seva Cinquena simfonia, les orquestres simfòniques ja havien crescut en nombre de músics. És a patir de la tercera de Beethoven quan es considera el canvi de tendència i es passa del Classicisme al Romanticisme. Tot i així, el compositor vienès decidí escriure la partitura per a menys instrumentistes del que era ja habitual, com a manera de fer un homenatge al seu estimat Mozart. D’aquesta manera, la Simfonia número 5 de Schubert és com un retorn al passat. I no només pel que fa a la mida orquestral, sinó també a l’esperit, ja que aquesta obra és plena de melodies i temes que podem qualificar de mozartians. I encara més, en lloc de l’usual Scherzo hi posa un Minuet, una dansa del tot anacrònica cap enllà el 1816, any en el qual fou acabada, tot i que no s’estrenà fins al 1841, tretze anys després de la mort del compositor. Cosa no gens rara, si es tracta de Schubert, que no portava gaire control sobre les obres que escrivia. De fet, el catàleg de tota la seva obra completa no fou acabat fins a la meitat del segle XX i gràcies a la tasca del musicòleg Otto Deutsch. I és per aquest motiu que les obres de Schubert porten una lletra D seguida d’un número. D de Deutsch. La Cinquena Simfonia porta D. 485.
Avui horabaixa i en el Trui Teatre de Palma la Simfònica ens proposa una versió d’aquesta partitura, tota ella plena d’encant. La dirigirà Jonathan Cohen i a més també tendrem ocasió d’escoltar la violinista Liza Ferschtman com a solista de dos concerts per a violí i orquestra, un de Haydn i l’altre de Vivaldi. La sessió començarà amb una Suite a partir de temes de Thamos rei d’Egipte de Mozart.
