Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Mitologies

No és impossible

No és impossible

L´inici de l´estiu coincideix amb les darreres valoracions acadèmiques. Ara que ja han passat les proves de l´avaluació final, els darrers exàmens i la repesca és un bon moment per celebrar -les grans efemèrides s´han de celebrar- el segon centenari de la publicació de Frankenstein, la gran novel·la de Mary Shelley. Qui no l´hagi llegit que ho faci ara, en temps de vacances. L´havia escrit l´estiu de 1816, era un estiu plujós, a la vora del llac Léman, en una casa enmig del camp a prop de Ginebra. Són un grup d´amics, però s´avorreixen. Proposen que cadascú escrigui una història de fantasmes. Històries de castells embruixats sota la lluna clara, de vampirs i tortures. Llavors, Mary Shelley tenia dinou anys. La història que va escriure es publicà dos anys després a Londres. En ocasió d´aquests dos-cents anys celebrem les noces entre la biologia i la tècnica. Què hi ha de natural en els nostres comportaments i què hi ha d´aprenentatge tècnic? En definitiva: Què fa la naturalesa i què fan les màquines? No és un enigma. Avui sabem que la cultura, les invencions dels homes, modifica les capacitats naturals dels éssers humans. Però no sempre les modifica per millorar-les. L´experiència m´ha fet entendre que, amb els anys, les persones empitjoren. Se´m dirà que hi ha excepcions, que no és del tot cert, però ho és la tendència. Tendim a empitjorar. Amb la degradació de l´entorn, destruïm els paisatges interiors. No sé si hauria de dir els paisatges morals. La corrupció no és solament que algú, valent-se del seu poder polític, posi la mà als diners del sac col·lectiu. La corrupció envaeix els costums, els afanys, les ambicions , els projectes, la mirada. L´home corrupte ens fa més lletjos a tots. El cos immens de la Criatura, construït de fragments i mal cosit, que fabrica Víctor Frankenstein som nosaltres.

El doctor Frankenstein no té més curolla que "fabricar" un ésser humà. El construeix a base de trossos de cadàvers que extreu del cementiri: els braços d´un, el cap d´un altre, el ventre d´aquell, el cor d´aquell altre, les cames, els dits de les mans, els peus... Un collage. Enfila una agulla i comença a cosir. A vegades fa servir un tros de filferro. Estreny els punts i aconsegueix que tingui consistència. Serà un cos nou bastit de retalls. Però ha d´esser capaç de dotar-lo de vida. Una descàrrega elèctrica sobre aquella carn morta, i una altra, i... De sobte el cor batega i la carn palpita. La Criatura viu. El doctor Frankenstein ha triomfat . Hi ha posat tota la seva saviesa i tota l´energia de què era capaç. I creu que ha descobert el secret que genera la vida. Ara sap com es pot fer un home, però ha fabricat un monstre.

I el monstre descobreix que és lleig en veure´s reflectit en l´aigua d´un estany. És lleig i infeliç. I descobreix que produeix horror als altres. En un començament, la Criatura és compassiva i de sentiments nobles, ignora els costums de la societat humana, no té malícia ni és agressiu. Algú hi ha vist una projecció del mite del bon salvatge: l´home natural que no ha conegut la malícia. Observa el món i l´escolta. Voldria esser útil, servir, esser estimat i estimar. I allarga la mà cap als altres de bona fe. Més tard comença a dubtar i s´inquieta, s´enrabia i renega del seu creador. Podríem dir que renega d´aquell que l´ha fabricat i l´ha deixat sol, amb les seves mancances, que no l´ha acompanyat en el camí d´entendre el món en què es mou, que havia cregut que s´acabava la seva feina en acabar-se el muntatge. I es tornarà violent en encarar-se a la bestialitat humana, en veure´s empès cap a la soledat i la marginació només per la seva aparença monstruosa.

Les velles aspiracions de la Il·lustració, el somni educatiu d´aquells homes i dones que cregueren que participar en la construcció d´un ésser humà no és fabricar-lo, sinó ajudar-lo en el domini de la paraula, estimular el pensament i l´autocontrol de les conductes, es dilueixen i es perden. La possibilitat de generar vides humanes a la carta, com féu el doctor Frankenstein, ja no ens sembla impossible.

Compartir el artículo

stats