Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Planeta Patti

Patti Smith ens atrapa en un estrany viatge a través dels seus pensaments. Acompanyant les lletres, algunes fotografies

Patti Smith EPC

Quan surt a l’escenari és força pura. Pareix que els anys no passen per la considerada reina del Punk. Fa quasi mig segle que es va donar a conèixer amb Horses, un àlbum mític que avui en dia és considerat una joia de la música pop.

Amb el temps, com altres músics, la cantant es va posar a escriure. Fa ja uns pocs anys va publicar L’any del mico. No és un llibre de música, és un llibre escrit per Patti Smith, cantant, compositora, i més tard, escriptora guanyadora del National Book Award. És un llibre de memòries, una declaració informal del que ha anat succeint en la vida de Patti Smith, sempre des d’un punt de vista molt personal. Un relat de la seva quotidianitat que no deixa de ser un llegat d’esdeveniments propis i del que passa en el món. També és un homenatge a algunes persones del seu entorn més proper que han desaparegut.

Entre la narració - quasi poètica- i la memòria, la realitat i la imaginació, el temps real i el màgic, les vivències i els diàlegs, Patti Smith ens atrapa en un estrany viatge a través dels seus pensaments. Acompanyant les lletres, algunes fotografies. No podem deixar de tenir present la imatge de Patti Smith, més enllà dels escenaris, amb la Polaroid al coll, com a companya per reflectir el que acaba de captar.

Semblant al que expressa en altres llibres, reflex de la seva vida, l’any del mico és una experiència privada contada. Un itinerari que transcorre, físicament, per diversos indrets i contrades -algunes no molt llunyanes- i, on els records flueixen constantment en la seva ment. Retrats de la seva experiència a través dels quals ens podem endinsar en el seu interior. Converses que es fusionen amb la imaginació -o potser no- per transmetre la seva visió personal, la seva manera de veure el que passa i a la seva opinió de les coses.

La narració no deixa de ser crítica amb allò que no està d’acord i es rebel·la, com feia a principis dels anys setanta del segle passat quan es va establir a Nova York. Diàlegs que semblen monòlegs, la lectura t’envolta de soledat perquè el lector la necessita per a poder retrobar-se amb el que conta l’autora.

En les reflexions de Patti, també apareixen lectures que ens poden incitar a la relectura. En el seu narrar, esmenta llibres, escriptors... que li suggereixen -i ens suggereixen- noves lectures. El relat de l’any del mico és a vegades enigmàtic, a estones metafòric, adesiara sembla que es mou entre el somni i la realitat literària i, sempre, ens condueix al món Smith en la seva essència.

Ara Patti Smith ha deixat la Polaroid, però no s’ha aturat de fotografiar. Fruit del seu experimentar amb la càmera del mòbil, surt a la venda aquest mes d’abril El Libro de los Días, amb 365 fotografies que tal vegada ens facin descobrir una nova visió de la reina del Punk. 

Compartir el artículo

stats