Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Naturalesa

D’arbres

Un llibre que no és per a cap edat en concret sinó per a totes

Ignacio Abellá. XIMO FERNÁNDEZ

Copiam, de la introducció d’Ignacio Abella a l’antologia de poemes i textos diversos dedicats a l’arbre que ha reunit en el títol La poesía de los árboles, del qual ell n’és l’editor: “Nos gustaría que este libro llegara de manera especial a los espacios públicos, escuelas y bibliotecas, para alentar patios y jardines poblados por árboles grandes y frondosos. Para alimentar aulas verdes en las que la poesía sea una asignatura troncal que no se estudia ni se aprende; se cultiva, se compone y se cuenta, se canta, se escribe, y se llora o se ríe. Todo ello, mejor aún, paseando bajo las arboledas” (pàgina 16). Com que compartim aquest delit, dedicarem el nostre comentari d’avui a aquest llibre, bellament presentat per Nórdica, amb unes il·lustracions molt suggerents de Leticia Ruifernández (aquarel·les).

No és, certament, un llibre per a infants. És un llibre per a lectors sensibles als fets naturals. Per a aquesta sensibilitat no cal comptar els anys. És un llibre molt apte per fomentar-la, per estimular-la, per afavorir-la. És un llibre que, coc demana Abella, ha de ser present en aules i biblioteques. És un llibre per llegir col·lectivament, per comentar, i per repassar una vegada i una altra.

La tria d’autors i autores, i de textos, és molt diversa, com ho és la Naturalesa, o la matèria de la qual es parla preferentment: els arbres, bé sols bé reunits en una formació forestal. D’arbres, se’n nomenen molts: pins, cedres, garrovers, avets, fassers, jacarandàs, cirerers, sequoies, oms... Els boscos ens menen a selves tropicals o a espais forestals septentrionals. Dels arbres i dels boscos se’n desprenen condicions que els humans cercam de vegades amb desesper i molt sovint amb esperança: temps, quietud, lloança, primaveres, saviesa, solitud, conhort... Els arbres ens afermen en la terra. Diu Juan Ramón Jiménez, en el poema Árboles hombres, aquí inclòs: “Me detuve como un árbol/ y oí hablar a los árboles” (p. 24).

IGNACIO ABELLA (editor). La poesía de los árboles. Il·lustracions de Leticia Ruifernández. Nórdica, 224 pàgines, 27,50 €.

IGNACIO ABELLA (editor). La poesía de los árboles. Il·lustracions de Leticia Ruifernández. Nórdica, 224 pàgines, 27,50 €.

La selecció d’autors és multicultural, i d’èpoques vàries. Aquí llegirem Miró, però, el pintor, i Pessoa, de Walt Whitman i Cèlia Viñas, sí, la nostra, Eduardo Rigo, també nostre de qualque manera, i Gloria Fuertes. Més noms? Issa, Bashô, Heine, Szymborska, Atahualpa Yupanqui, Gabriela Mistral, Rosalía de Castro, Hamid Tibouchi, algerià, García Lorca, la xilena Millapan, Plath i també, en un llarg i fecund etcètera, José María Gabriel y Galán, del qual la nostra mare ens llegia poemes quan érem infants: “En los montes de encinas seculares/ donde toda raíz profunda arraiga/ todo tronco es columna inconmovible/ y brazo de gigante toda rama...” (p. 152).

Compartir el artículo

stats