En el moment just i de manera molt oportuna, l’historiador David Ginard actualitza la seva publicació sobre Aurora Picornell, on més que la biografia de la dona gran activista que fou, la posa en context i en el moment històric. L’any 2016, aquest professor de la Universitat de les Illes Balears va publicar una primera versió; ho feu justament en un moment en què, com ell mateix reconeix a aquesta segona edició, la seva figura va viure l’acceleració de l’impuls commemoratiu (p.260).
Esgotada tot d’una aquella edició, la investigació i sobretot la recerca de la memòria històrica ha permès oferir un tancament honorable a la història, amb la reparació que la trobada i entrega a la família de les seves restes suposa. Això, que hem viscut aquests darrers temps, no sols d’ella sinó del grup de les roges del Molinar en què fou assassinada, forma part d’aquesta nova edició revisada i ampliada que Documenta acaba de treure al carrer.
Són quasi cinquanta pàgines més en què no només es pot posar punt final al procés humà de rescat i empar, sinó en què la recerca viva feta per l’autor li ha permès revisar el text amb modificacions que perfilen la nostra història recent. Gran exemple del tarannà de la revisió dels fets històrics ens ho dóna l’actualització del perfil de l’articulista Margarita Leclerc, realment un pseudònim, «una construcció a quatre mans, en la qual José A. Ruiz Rodríguez s’encarregava de la preparació i redacció dels materials literaris, mentre que a Teresa Herrero li corresponia la seva difusió (p.37)».
Aquest és només un exemple de la mirada objectiva de l’autor del llibre, que tot i treballant amb material tan inestable i impenetrable, no es deixa caure ni en la victimització ni en la sensibleria. Proposa un recorregut biogràfic d’Aurora Picornell i específicament analitza el procés de simbolització en el que s’ha convertit. Ho fa resseguint la seva vida, el seu context i l’evolució de l’entorn polític. Des de la figura «paradigmàtica d’activista comunista juvenil de l’època», recorr la seva trajectòria, les primeres incursions polítiques imprecises entre el republicanisme federal i el comunisme, el paper no sempre diàfan del seu company Heriberto Quiñones amb algunes actuacions considerades polèmiques fins a arribar a la destrucció de la memòria que també és un procés històric; tot fins a l’any 1975 en què es reactiva la seva referència com a símbol: aquella característica de la cultura política comunista per la qual «generar i difondre figures mítiques destinades a encoratjar l’activisme dels militants i simpatitzants» (p.237) en què ho fa, principalment, de la mà de Francisca Bosch (anomenada l’any 1972 secretària política del PCE).
Reivindica David Ginard i Féron des d’aquestes pàgines la recuperació d’Aurora Picornell com a recurs simbòlic a partir de la transició democràtica, i ho fa en tot moment fent valdre els fets i la recerca que sovint dona sorpresa, tot per fer entendre la figura de la «màrtir republicana més coneguda de la Guerra Civil a Mallorca, juntament amb Emili Darder i Alexandre Jaume» (p.261).
