He fet una selecció, evidentment seguint un criteri personal, però que crec que abasta lectors diferents.
Començant per la literatura anglosaxona destaco Maggie O’Farrell de la que ben aviat es publicarà la traducció al català de la seva darrera novel·la El retrat d’un matrimoni, a l’Altra editorial. Aquesta autora que ens va commoure explorant les relacions familiars i el dolor de la pèrdua a Hamnet, ara ens torna a transportar al passat, aquesta vegada no és l’Anglaterra Shakespeariana sinó la Itàlia del Renaixement, concretament la cort dels Medici amb tota la seva bellesa i brutalitat. Inspirant-se en un fet real com va fer a Hamnet, en aquest cas parteix del poema My Latests Duchess de Robert Browning. O’Farrell recrea un relat de ficció al voltant de la duquessa de Mèdici i ens endinsa en una història sobre el poder i la política en la qual la protagonista ha de lluitar per la seva pròpia supervivència sabent que la seva única arma per fer-ho és ser la potencial mare d’un hereu de la dinastia Ferrarese, però, sabent també, que una vegada nascut el perill segueix.
Una altra autora de qui també ens arribarà el seu darrer llibre traduït al català, és Elizabeth Strout. Seguint amb la història de Lucy Barton i enllaçant-la una mica amb Ai, William, en aquesta novel·la de títol La Lucy a la vora del mar d’Edicions 1984, l’autora aprofundeix en els vincles familiars. Aquesta vegada ambienta la història durant la pandèmia i posa de manifest la fragilitat i la incertesa d’aquest passat recent així com la capacitat d’empatia, amor i generositat que podem arribar a tenir.
Per acabar amb les traduccions d’originals en anglès recomanar-vos Elizabeth Finch, també d’Angle, de Julian Barnes. Aquest llibre és un tribut a la filosofia i una invitació a pensar per nosaltres mateixos. La història basada en part en una amiga de l’autor, Anita Brooker, escriptora i historiadora de l’art, ens transporta dues dècades endarrere i ens conta la relació que s’estableix entre E. Finch, professora d’un centre d’adults de Londres i Neill, un dels seus alumnes, el qual quan ella mor hereta el seu llegat intel·lectual.
Pel que fa a la literatura en català la meva selecció és:
Imma Monsó i La mestra i la bèstia, publicat per Anagrama, una història ambientada en un poble de muntanya a la dècada dels seixanta on arriba una jove mestra a ocupar la seva primera plaça. Endarrere deixa una infantesa marcada per l’enigmàtica activitat del pare i per l’educació impartida per sa mare, que s’esforça per allunyar-la del Règim.
Marta Orriols i La possibilitat de dir-ne casa, publicat per Proa, explora la identitat d’una corresponsal que torna a casa, a Catalunya, després de vint anys a l’estranger i s’ha de replantejar el seu paper després d’aquest temps fora així com la dificultat d’encaixar en el present que troba. Diu l’autora que ‘la novel·la va del pas del temps, del significat de la paraula casa i de la nostàlgia que ens pot generar’.
La periodista Txell Feixes publicarà Aliades, una història en un camp de refugiats de l’Orient Mitjà en un context de matrimonis forçats i maltractament.
Fou amb Txell Feixes amb qui Marta Orriols contactà per escriure la seva novel·la La possibilitat de dir-ne casa i amb ella viatjà al Líban per veure ‘in situ’ la feina d’una corresponsal. Ambdues, doncs, publiquen novel·les aquest començament d’any.
Eva Piquer, una altra autora que situa la seva nova novel·la en temps de pandèmia, Aterratge, publicada per Club Editor, on parla d’una dona que vola a Islàndia amb tres desconeguts per fotografiar-se dins de la carcassa d’un avió estavellat el 1973. Aquest viatge li desperta la necessitat d’escriure al pilot d’aquest avió que va caure fa cinquanta anys.
Maria Mercè Roca a Marí, editorial La Magrana, ens narra la història de la Marí i de la veu que habita el seu cervell des del seu naixement i de com és de difícil la convivència de la protagonista i ‘la veu’ que la sedueix, però també li fa por.
Marta Pasqual amb La casa dels caps de setmana, editorial Empúries, ens explica la història d’una casa i la família que l’habita. La casa, un espai idíl·lic i perfecte, però que també amaga ombres i silencis que al llarg dels anys van creant una pressió creixent. L’autora dona veu als protagonistes d’aquesta història per crear una novel·la intensa, que conta el que passa, el que es calla i allò que se sobreviu.
De la literatura en castellà destacar-ne tres:
Santander 1936 d’Álvaro Pombo, editorial Anagrama, una novel·la filosòfica i sentimental que narra la història del seu oncle falangista, Álvaro Pombo Caller.
Cualquier verano es un final de Ray Loriga, publicat per Alfaguara, és una narració en clau personal sobre la seva experiència amb la malaltia. Fa tres anys l’autor es va haver de sotmetre a una intervenció a vida o mort perquè patia un tumor cerebral ‘benigne, però mortal’ li digué el metge. En aquesta novel·la parla de la mort, però brindant per la vida.
No callar de Javier Cercas, editorial Tusquets, és un recull de cròniques i assajos sobre qüestions com les ‘fake news’, la pujada del populisme o les amenaces a la democràcia.
I aquestes són algunes, que no totes, les lectures que us esperen aquest 2023.
Per acabar una recomanació intemporal en el 150 aniversari de la seva publicació, un clàssic que s’ha de tenir a qualsevol biblioteca. Parlo de La volta al món en vuitanta dies de Jules Verne. Una magnífica novel·la d’aventures que primer es publicà per lliuraments l’any 1972 al diari francès Le Temps. Aleshores, en una època que no existia ni la ràdio ni la televisió era habitual que els diaris oferissin continguts literaris. La història de Verne va crear tanta expectació que acabà publicant-se en format llibre l’any següent, el 1873. D’aquest llibre se n’han fet adaptacions cinematogràfiques i sèries de televisió, personalment us recomano la sèrie de la BBC estrenada el 2022 amb un extraordinari David Tennant interpretant Phileas Fogg, no cal dir que l’ambientació, el vestuari i la resta d’actors estan fantàstics i és que la BBC quan s’hi posa és insuperable.
Molt Bon Any i Molt Bones Lectures.
