Fa uns dies va coincidir que, mentre llegia la novel·la de Markus Zusak, La lladre de llibres, varen fer la pel·lícula per televisió i gràcies a aquesta coincidència em va colpir i vaig poder gaudir per partida doble de la seva bellesa. A més de tenir un narrador sorprenent, aquest llibre ens endinsa dins una preciosa història que ens permet reviure l’Alemanya de la segona guerra mundial. La protagonista agafa un llibre sense saber de lletra i arran d’aquesta topada aprèn a llegir. La lectura es converteix en la seva dèria, la descoberta de paraules noves, de nous universos i sobretot, de camins per allunyar-se de la freda i crua realitat. Les mateixes històries que ella llegeix, les conta en el búnquer i ajuden a la gent allà confinada a passar la por, el pànic i les estones d’angoixa. El llibre esdevé un esquer per aprendre a escriure, una font de coneixement i una oportunitat d’evadir-se.
Deixant la lladre i tornant a la realitat, som a una època de l’any, just arran del solstici d’hivern, en què, com diu la veu popular, qui res no estrena res no val. I qui no estrena vol dir qui no regala, qui no compra: joguines, estris de la llar, perfums... qualsevol cosa és susceptible a ser embolicada i amb un llaç convertir-se en un present per als afortunats. Encara que no tothom té tanta sort i alguns s’han de conformar amb il·lusions tan volàtils com el fum d’una venedora de llumins. I tot i que n’hi ha que es queden a la banda i emulen aquella figura verda del Grinx, que s’ha fet famosa els darrers anys i passen de regals i altres herbes, el cert és que la societat de consum, aquest engranatge que ens té atrapats, ens dur a fer despeses i despeses, a vegades per sobre les nostres possibilitats. Ens sobrepassa una muntanya de paquets i paquets que ens duen a perdre el valor de les coses i la il·lusió es dissol com una flòbia de neu. Per sortir-ne de tot plegat, cal posar fre. Fa anys, en una conversa vora la foganya, un conco que em contava que els reis li duien un cavall de cartró, hi jugava tres o quatre dies i llavors el cavall desapareixia, l’any següent li tornaven a dur el mateix cavall i ell, amb il·lusió renovada, hi tornava a jugar fins que un matí no el trobava i havia de tornar esperar l’any següent. Aquest contrast amb l’actualitat em va empènyer a adoptar una proposta amb els més propers: demanar només tres regals i segur que podem quedar ben satisfets: una cosa per vestir, una per jugar o que ens faci moltes ganes i una per llegir. Una bona tríada, per tenir cura del nostre cos i la nostra ment, econòmicament més o manco sostenible i que posa fre a aquesta follia consumista. La peça de roba que ens encalenteix el cosset, en aquesta època ben necessària, la joguina per l’oci i el plaer i el llibre per nodrir la nostra ment i l’ esperit. Qui regala un llibre no només regala un grapat de fulls, fa obsequi de la possibilitat de viatjar, de culturitzar-se, d’obrir la ment, de descobrir altres punts de vista, d’experimentar les sensacions de vides paral·leles... Alguns pensaran que ja és un regal anacrònic, ara millor un e-book, o un e-reader, kindle, o altres formats més moderns, però personalment em decant encara pel plaer del llibre físic, obrir-lo i olorar la tinta, passar els fulls poc a poc, esbrinar tot aquell univers que es desplega i començar a llegir notant el seu pes a la mans, la textura de la coberta... Un llibre no ens deixa penjats si no hi ha corrent elèctrica o si la wifi no va, ens acompanyarà onsevulla i ens esperarà, pacientment, en qualsevol prestatge, per a una segona o tercera relectura si s’escau.
El dubte pot sorgir a l’hora fer la tria i encertar, sobretot si és per regalar. Sembla mal de fer, però record que durant el confinament, una llibreria s’oferia a enviar-te els llibres de Sant Jordi a casa , aquell Sant Jordi que no vam poder sortir a passejar entre les paradetes, i per que fos més sorpresa ells escollien per tu, vull dir que tu contestaves un seguit de preguntes i ells t’enviaven el llibre que trobaven que et podria interessar. Vos puc assegurar que a ca nostra encertaren al cent per cent. Preguntes com quines sèries de televisió t’agraden, quin tipus de llibres, si novel·la, assaig, còmic... Llavors havies de triar el gènere: terror, ciència ficció, romàntica, de viatges... i finalment et proposaven un seguit d’editorials i n’havies de triar tres, i tres o quatre qüestions més. Per tant, si heu de regalar un llibre, observeu el destinatari i si no en teniu prou, el llibreter de confiança segur us farà una bona proposta. Regaleu llibres, escampeu art i cultura, fareu del present un futur més màgic i valuós.
