Tan simple com això: llegir en veu alta als nostres fills, i també, si escau, als nostres vells, als nostres malalts, als membres del nostre grup d’amistats, i... fins i tot a les nostres mascotes, especialment els cans, té efectes molt positius en les nostres vides, pensaments, formació, vida emocional, comprensió, vocabulari, etcètera, etcètera. Als cans, la lectura en veu alta els assossega. També.
Compte! Ho diu (entre moltíssims assumptes) Megahn Cox Gurdon, en base a la seva experiència personal i en base a recerques efectuades sobretot als EUA, al seu molt recomanable La màgia de llegir en veu alta, que edita Viena. Tot d’una en volem remarcar el llarg subtítol promocional, que figura en portada: El miracle de la lectura compartida en l’era de la distracció. Tota una declaració de principis.
Aquells que, d’una manera o una altra, es dediquen a difondre el valor de la lectura i de la literatura arriben, en general i al cap de cert temps i de certes experiències, a algunes conclusions. Per exemple, aquesta: no hi ha fórmules màgiques per fomentar la lectura entre infants, adolescents i joves. O aquesta: si a casa no hi ha models lectors (adults que llegeixen), difícilment hi haurà infants lectors. O aquesta: la lectura –llegir bé- no garanteix l’èxit escolar, però la no-lectura (llegir malament o no fer-ho) condemna al fracàs escolar (no discutirem ara aquests termes: èxit, fracàs). Inevitablement, també s’arriba a aquesta conclusió: el millor que podem fer per difondre la lectura entre la gent jove és llegir-los bons llibres en veu alta.
Històries, poemes, textos d’obres de teatre... I podem afegir qualsevol text: cartes, notícies de premsa, manuals d’instruccions, àlbums il·lustrats... És la veu humana, el seu alè, els seus silencis, els ritmes que el text aconsella, allò que té força, allò que enriqueix a qui ens escolti. Escoltar allò que llegeix un adult (o qui sigui) quan, potser en acabar la jornada, ens dedica una estona de temps des de l’afecte, l’atenció i la dedicació absoluta, és un regal que marcarà positivament la nostra vida. Primer consell: tancar les pantalles, deixar el mòbil i la tauleta fora de la cambra. Segon consell: que els nins s’apropin a nosaltres. Aquesta proximitat física entre lector i escoltador agombola, protegeix. Quan començam la lectura, diu Cox Gurdon, es produeix, tal vegada, un tsunami sinàptic en el cervell de l’infant. Poca broma!
