Nancy Mitford, (1904-1973). «És curiós que la gent sempre estigui disposada a admetre que no té talent per al dibuix o la música, i en canvi tothom es pensi que és capaç d’estimar de debò, cosa que és un talent com qualsevol altre, el que passa és que és molt poc freqüent.» pàg. 265
Amabelle, una dona de qui tenim la millor impressió, un passat fosc i unes habilitats per ocupar un lloc a la societat que ens porten a l’admiració més rotunda, una dona que «mostrava un coneixement de la natura humana tan extraordinari com profund»; té un amic i únic confident, amb el qual no està previst el pas a l’enamorament, algú molt dotat per als negocis, aquest home es lamenta:
«-El pitjor de fer-se gran avui en dia -va dir- és que els amics que no estan morts, moribunds o arruïnats són a la presó.» pàg. 28
Nancy Mitford, la gran de les peculiars i apassionades germanes, totes elles entregades a diferents ideals, provinents d’una aristocràtica família sempre fidel a les tradicions del seu país, el segle XX porta a les filles a adaptar-se als canvis que marquen els temps, en aquesta divertida i no exempta de profunditat novel·la, Nancy ens mostra el món que l’envolta, observadora dels detalls més petits de la vida domèstica i també dels corrents de pensament que viuen els seus coetanis; coneixem l’amfitriona del sopar de Nadal Lady Bobbin, «caçadora compulsiva i antibolxevic recalcitrant», ens traslladem a la segona meitat del XIX a través dels diaris de Lady Maria, una «bona persona» de qui ens fa esgarrifar la crueltat cap a la filla, de qui vol sacrificar el futur per no deixar de tenir secretaria.
Tot el temps llegim amb un somriure, l’humor de la Mitford, les seves genialitats la porten a ocupar un lloc a la nostra experiència de lectors. Aquest Púding de Nadal és un bon moment garantit, sense deixar de portar-nos a la reflexió més seriosa.
