Poesia és lluita

1 Abans de res, POESIA ÉS LLUITA. Aquesta definició vol cridar allò que la poesia ha fet des que va néixer: lluitar, lluitar per totes les coses humanes i, sobretot i abans de tot, per cantar-se, per dir-se, per ser. 

En una societat en què senyoreja la guerra, la injustícia, la desigualtat, la misèria, el dolor i les mil i una malures que intenten convertir els éssers humans en persones insensibles i robotitzades per tota casta d’esclavatges i de consumismes alçam la poesia com a eina de combat i d’alliberament de l’esperit, una eina que augmenti la percepció i el pensament, que ens faci més savis, més fraternals, més igualitaris, més lliures i més feliços.

Els necrocapitalistes ens volen cecs, sords, muts, amnèsics, insensibles, descervellats, màquines de treball i de consum. I amb l’ajut de sistemes de mercat i de control ho aconsegueixen sense adonar-nos-en. Ens compren per qualsevol grapada de misèria. I acabam sense pensar i sense sentir: atrofiats, afàsics, esclavitzats. La poesia ens desperta, ens ressuscita. Ens salva.

NOU POETES DE BON DE VERES.

2 La tria de poetes del XXIV FPM és el resultat d’una selecció pensada i atzarosa entre molts de poetes que fan llegiguera. La riquesa de llengües i cultures, cinc, fa que aquest grup d’escriptors i les seves veus tan singulars com musiqueres ajudin a socialitzar la poesia, a fer-la pa de cada dia.

Miquel Àngel Adrover, (Campos, Mallorca, 1994). Des de petit va prendre el gust per la paraula, per la sonoritat de les síl·labes i la màgia dels sons encadenats. Fa gust per les seves maneres de combinar l’autoretrat amb la caça del pas del temps, i els panorames de paisatges amb les estampes d’animals, tot amarat d’un aire casolà heavy amb versos que fan cantera.

Ramón Andrés (Pamplona, 1955). També des de petit va tenir la poesia com una companya indispensable. Ha escrit sobretot assaig de caràcter filosòfic i artístic. Però el seu interès més gran gira al voltant de la música. La poesia és el teló de fons de la seva feina. Els seus poemes ens donen alta creativitat de la seva percepció del món i de si mateix amb una profunditat i una energia lluminoses.

Odile Arqué (Badalona, Principat, 1960). Quan vingué al XX FPM amb el muntatge Una paraula grega, les seves diccions i els seus cants m’emocionaren. En la seva poesia dona sentit, saviesa i sons inoïts a l’exploració pròpia i de les coses que l’envolten i marquen la vida amb una sensorialitat feta d’amors i d’innocències.

Arnau Barios (Térmens, Lleida, 1989). Un poeta traductor que ens permet llegir en català alguns dels millors poetes russos. I ha salvat la música del poema. La novel·la en vers, Eugeni Oneguin de Puixkin, l’ha traduïda en deu anys, i ens ha ofert una obra que és una capsa de música per la seva mètrica formal i la seva intensitat fonda. 

Louise Dupré (Sherbrooke, el Quebec, 1949). Dupré explora diverses facetes de la subjectivitat femenina, del dolor a l’alegria, del desig a l’amor, del lligam amb la mare a la relació amb els fills. Desenvolupa així una escriptura de l’íntim que troba les arrels en la història i la política. 

Mari Luz Esteban (Pedrosa de Valdeporres, Burgos, 1959). Una poeta en eusquera que canta l’amor, la relació de la mare i la filla i el fet de pensar i de sentir d’una altra manera l’envelliment. Una veu feminista en què recupera i narra escenes de la seva vida de la manera més natural possible, sense artifici. La poesia l’ensenya a respirar.

Clara Fiol Dols (Palma, 1995). Vaig descobrir les seves lletres, músiques i veu abans de llegir cap llibre de poemes seu. Les cançons amb el grup Marala, amb dues artistes com na Selma i na Sandra per un cantó, i els seus dos llibres de poemes per l’altre, mostren el camí d’una creadora. Escriptura corporal i fresca que sap que al fons hi ha una única certesa.

Nisrín Akram Kouri (Homs, Síria, 1982). Sap i practica una alta poètica de condensació del llenguatge. La guerra va afectar la seva escriptura i sempre es troba al fons de l’escena. Ha convertit l’emoció, captiva de tristeses i visions, en un element estètic de delicadesa. Proclama l’amor damunt l’odi per construir un món elevat i just. 

Aina Riera (Palma, 1982). Escriure és compartir algunes coses, confessa obertament, i sap captar en les guspires del mots els instants fugissers per convertir-los en formes alades. Sap sentir l’arbre en el seus versos i veu la vida com una unitat de passatge on cal verificar cada dia la pols de l’enderroc. 

Dedicam el XXIV FPM a tres poetes de bon de veres, Miquel Costa i Llobera, Gabriel Ferrater i Joan Fuster, tres homenots de la literatura catalana contemporània que, cadascun amb la seva singularitat i la seva mestria pròpia, carregaren de vida nova la llengua catalana mitjançant un conreu creatiu, original i arriscat de les formes poètiques. 

TRES ESPECTACLES POÈTICS.

3 Tots es fan a la Casa de la Poesia: el Teatre Principal de Palma. Dia 29 de novembre a les 20 h hi haurà la Festa de la Poesia: un concert dels nou poetes acompanyats al contrabaix per Toni Cuenca. Dia 3 de desembre a les 20 h, Animals a la carretera, del poeta Francesc Company i la banda de rock Orquídea. Dia 4 de desembre a les 18 h, Malditas plumas de la gran coreògrafa i ballarina Sol Picó. Puc assegurar que seran tres oasis de petites felicitats dins el desert general. Us hi esperam!

GRÀCIES! Al Teatre Principal de Palma, a l’Ajuntament de Palma i Palma Cultura i a l’Institut d’Estudis Baleàrics, tres fonaments del Festival. I agraïm la col·laboració de la Universitat de les Illes Balears, del PEN Català, de la Fundació ACA i dels Jardins de Son Oliver. L’hospitalitat de la família Horrach Moyà, que ens acull als seus hotels, s’ha vist entristida per la mort de Joan Antoni Horrach, a qui recordarem sempre. I també don les gràcies als nombrosos voluntaris i amics, que queden sota la discreció de l’anonimat.

POESIA ÉS LLUITA!